‘Hooliganisme’ polític
Fa pocs dies vam poder veure com una tertuliana professional insinuava que l’exiliada Marta Rovira i Vergés forma part d’alguna mena de pacte amb l’Estat espanyol gràcies al qual, hi afegia via Twitter, Llarena no la persegueix des de juliol de 2018. Ho feia a la televisió pública catalana, en horari de màxima audiència i cobrant, alhora que la Marta i la seva família continuen forçades a viure a més de set-cents quilòmetres de casa seva, Vic. Em pregunto com, sense aportar cap mena de prova, es pot fer una afirmació tan cruel, tan inhumana, tan perversa.
Aquesta tertuliana, que no penso anomenar, fa el que ha fet sempre. A l’hora d’intentar destrossar un enemic polític mai ha tingut límits ni escrúpols. I no és l’única. Hem normalitzat una mena de gènere que en diem anàlisi i opinió quan, en el fons, és alta manipulació. Personatges que quan hi estàs d’acord et reforcen les teves conviccions. Saben el que han de dir per rebre l’aplaudiment d’un públic determinat. Alhora, saben com reforçar posicionaments polítics molt concrets, fent-se passar per analistes sense partit. Fins i tot, saben fer-nos pensar que formem part dels seus, malgrat que la seva realitat material quotidiana no tingui absolutament res a veure amb la nostra. Disposen dels recursos necessaris per tal d’aprofitar la nostra coincidència amb el seu posicionament per reduir, al mínim, la nostra mirada crítica. Qüestionar-los seria com qüestionar-nos a nosaltres mateixos.
En canvi, quan hi discrepes o saps del que parlen, sents com la majoria de les seves afirmacions no tenen cap mena de fonament en la realitat. Insinuacions o directament mentides, pensades per condicionar l’opinió pública en favor d’un determinat posicionament polític. Polemitzen per polaritzar. Això dona audiència. En el desacord perceps com són capaços de tot per tal d’enfonsar l’adversari i suprimir la discrepància. Debatre-hi no té cap sentit, perquè debatre amb qui no té limitacions ètiques és impossible. Quan ni tan sols el patiment de l’exili et limita, no tens rival. Imagino que precisament per això hi ha qui té tant interès que aquest tipus de personatges tinguin els espais mediàtics que tenen. Però tothom sap que quan deixes d’alimentar aquest tipus de monstres, és altament probable que aquests se’t vulguin cruspir a tu també. Aquest és el seu poder. És com una mena de hooliganisme polític que, com a tal, fa feredat.