EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Islam i terrorisme, dues paraules que no poden anar unides

Els recents atemptats terroristes a França i el tiroteig a Viena han fet replantejar, altra vegada, la interculturalitat i la diversitat religiosa d’Occident. Fadwa, Mohamed i D.O.B, joves d’origen musulmà de la comarca d’Osona, reflexionen sobre les conductes socials, la radicalització i les ideologies.


07/11/2020

Adrián León i Rita Sardà. Vic

El 17 d’agost de 2017 es van produir a Barcelona i Cambrils uns greus atemptats terroristes que van commocionar la opinió pública del país i del món. En poc més d’un mes, França ha patit tres atacs terroristes en el seu territori. L’últim ha estat en una basílica catòlica de Notre Dame de la ciutat francesa de Niça, on han mort tres persones. L’autor dels fets, detingut per la policia, repetia continuadament l’expressió Al·lahu-àkbar (Al·là és gran). Menys mediàtic ha estat el cas d’un home que portava una arma de foc curta i va ser abatut per la policia a la ciutat d’Avinyó, Provenza. A Viena, aquesta setmana, hi ha hagut quatre morts i més d’una vintena de ferits en diversos atacs al centre de la ciutat. 

La premsa generalista i els primers rumors relacionen els fets ocorreguts amb atacs islàmics i els fets es van difondre a les xarxes com ‘atemptats gihadistes’. Posteriorment, s’ha sabut que l’home abatut per la policia a Avinyó prové de l’entorn ultradretà i no era gihadista. 

Mar Griera, sociòloga i directora del centre d’investigació ISOR, comenta, fent retuit a la notícia de La Directa, la importància de visibilitzar la violència del terrorisme d’extrema dreta.

Dolors Bramon, doctora en filologia semítica i professora emèrita de la Universitat de Barcelona, en el document «Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya. Novembre 2017» publicat pel Síndic de Greuges de Catalunya, esmenta dos errors que es cometen en l’ús de les paraules. Assegura que no es pot parlar de terrorisme islàmic perquè significaria relacionar dos conceptes totalment oposats: islam i terrorisme. També considera un error anomenar el conjunt de terroristes com a gihadistes, el terme original gihad significa esforç per ser cada dia més bon musulmà, tot i que també assegura que hi pot haver la lectura d’un esforç per defensar les fronteres de l’islam, en un sentit bèl·lic.

El canceller d’Àustria, Sebastian Kurz, ha alertat del perill de divisió social, religiosa o xenòfoba.

“Sempre hem de ser conscients que no es tracta d’una disputa entre cristians i musulmans ni entre austríacs i migrants. Aquesta és una lluita entre les moltes persones que creuen en la pau i les poques persones que volen la guerra.”

Sebastian Kurz

La comarca d’Osona

La sociòloga Gloria García-Romeral, amb experiència en sociologia de la religió, afirma que “sempre fem l’associació errònia de vincular la diversitat religiosa a immigració o a quelcom aliè a nosaltres –entenent el nosaltres com catalans, blancs i de classe mitjana– i això és una negació de la realitat”. Les dades fan clara l’evidència que la comarca d’Osona i, en general Catalunya, és un territori ric en diversitat cultural i religiosa, “hi ha molta riquesa sense comptar la immigració”. “Hi ha moltes persones musulmanes que són catalanes, hi ha persones converses, persones evangèliques, budistes, hinduistes…”, assegura la Gloria.

És clar que la immigració va fer multiplicar la diversitat religiosa del territori, però “cal vigilar el discurs que fem servir per no acabar negant que les persones musulmanes catalanes que han nascut aquí, i que els seus pares o avis en algun moment van fer un procés migratori, puguin ser reconegudes com a catalanes”, simplement per pertànyer a una altra tradició religiosa.

La comarca d’Osona, segons xifres provisionals dels padrons municipals del 2019 que recull l’Idescat, té 160.821 habitants dels quals el 15,2% són estrangers (24.588 habitants); d’aquests, el 37% són del Marroc, el 12% de Ghana, i segueixen Índia, Romania, Xina, Nigèria i Senegal. Això, com en altres comarques del territori, comporta, a més de diversitat religiosa i interculturalitat, discriminacions, actituds d’odi i crítiques negatives per part d’una població d’origen català que desvaloritza i menysprea tot el que és considerat extern a la cultura occidental. 

Sense Boira conversa amb tres persones musulmanes de la comarca d’Osona. Totes tres asseguren, amb contundència, que hi ha un desconeixement de l’islam per part de la població occidental. Mohamed Buisalman, assegura que “l’islam defensa el respecte cap a qualsevol altre tipus d’ideologia, cultura o forma de vida, però, en canvi, la gent pensa que el que representa realment l’islam és el terrorisme i el gihadisme”. D.O.B, una jove de 14 anys, afirma que “l’islam és una religió de pau, la gent radical actua en nom de l’islam perquè no saben realment la definició, i això provoca que cada atemptat que passa es culpin a tots els musulmans. És injust”. 

“L’únic que demano és el respecte, és l’única manera que tenim com a societat per avançar”

Fadwa aguili

Buisalman afirma que la Comunitat Musulmana d’Osona ha deixat clara la seva posició en contra aquesta ideologia radical i el total respecte a la gent innocent i civil. “Si anem a l’arrel del problema del gihadisme i amb el que realment defensa aquesta ideologia radical no és algu cultural i religiós sinó econòmic i bèl·lic”, diu Mohamed.

Fadwa Aguili, després de vuit anys sense portar mocador i vivint a Catalunya, aquest mes d’abril decideix tornar-se’l a posar. “A les grans ciutats com Barcelona no noto tant la discriminació, hi ha molta diversitat i sempre m’han tractat normal, a Centelles ho noto molt més segurament perquè és un poble més petit i a Vic també, sobretot quan necessito fer tràmits a l’administració pública”.

L’estereotip

Es parla d’estereotips conscients quan es discrimina i es jutja a una persona per la seva aparença física. Fadwa Aguili explica el comentari que va rebre recentment quan s’oferia per treballar en tasques de cures, “et veus bona persona, l’únic que no m’agrada és que portis mocador”. D.O.B afegeix que “la majoria de discriminacions a joves és per la seva aparença, la gent assumeix que els joves musulmans no volen estudiar, que són tots delinqüents i, en el cas de les dones, que estan oprimides. Però no és així, jo he decidit no portar mocador i la meva família musulmana ho accepta”.

Aquest passat dijous 5 de novembre es va celebrar la parada d’un desnonament al barri gòtic de Barcelona. A través de Twitter, el Sindicat d’Habitatge del Casc Antic, va publicar un vídeo d’una dona molt contenta que retornava a casa seva amb les claus del pis. El tuit ha general molts comentaris racistes i islamòfobs perquè, justament, es podia identificar la dona, a través del vel, com a musulmana.

La sociòloga Gloria García-Romeral assegura que “quan es pot identificar fàcilment una persona com a musulmana, com a dona o amb un origen diferent, és quan conflueixen tota una sèrie d’estereotips i discriminacions”. Afegeix que “si fos un altre perfil, un noi amb un altre aspecte que no fos tan fàcil de situar amb uns estereotips concrets, els comentaris serien molt diferents”. 

“Ja no es dona la possibilitat de ser catalana, simplement perquè porta un vel i no se li veu la cara”

Gloria García-Romeral

Islamofòbia o desigualtats?

Ariadna Solé Arraràs, doctora en Antropologia social i tècnica a l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, a l’article “Present i futur de l’islam a Catalunya”, assegura que “parlar d’islamofòbia no ha de convertir-se en una forma de desacreditar qualsevol crítica a l’islam, però sí vol dir combatre el fet que cap persona sigui discriminada, insultada o agredida per professar una determinada fe”. 

Mohamed Buisalman fa una reflexió més profunda sobre la veritable arrel de l’odi i la condemna, assegura que la islamofòbia, “el problema ideològic contra l’islam”, és un sentiment d’odi que tenim els humans, en general, “no només tenim prejudicis cap a l’islam, hi ha prejudicis cap a la dona, cap a les persones amb diversitats funcionals, de gènere, en definitiva, cap a qualsevol col·lectiu”.

La sociòloga García-Romeral, en la mateixa línia, explica al Sense Boira que el fet que se’t consideri musulmà -quan potser no ho ets– pel teu cognom, per la teva manera de vestir o per tenir un determinat color de pell, és un dels eixos de discriminació i desigualtat.  Afirma que és una qüestió molt més complexa, no només es tracta de la islamofòbia, “hi ha molts eixos de desigualtats que s’estan sobreposant els uns amb els altres i constitueixen un element de discriminació i desigualtat molt important”.

“Si no tenim capacitat d’entendre com operen els diferents eixos de desigualtat, de treballar-ho i de tenir una mirada crítica, acabarem reproduint aquests missatges que són racistes, islamòfobs i que estan fets des d’un fals posicionament”

Gloria García-Romeral

Les seqüeles d’un atemptat

Jordi Ruiz, psicòleg i director del Màster en Intervenció Psicològica en Crisi i Emergència en la Universitat de Girona, li va tocar viure, així ho comunica al Sense Boira, un dels atemptats d’ETA com a assistent psicològic, un any després de llicenciar-se. 

Les parts afectades en aquests altercats, de manera directa, són les víctimes de terrorisme. Ruiz ens explica de primera mà, com és el protocol per als serveis d’emergència psicològics, en un esdeveniment d’índole terrorista. 

El psicòleg explica que hi ha diferents mètodes en l’assistència als afectats, “al principi hi ha una intervenció en crisi, que són les que es produeixen en les 24 o 48h després que hi hagi hagut l’atemptat amb els equips de rescat”. La situació en la qual es troben les víctimes és un estat posttraumàtic, per tant, la valoració d’un diagnòstic exhaustiu determinarà les ajudes que necessitarà cada afectat.

El xoc és de tal impacte que les persones arriben a ser conscients del que han viscut després de setmanes, mesos o fins i tot, anys més tard de l’ocorregut. “De fet, ara m’ha arribat una pacient que ha contactat a través del ministeri i és una víctima que va sofrir l’atemptat de les rambles”, explica Ruiz.

El professional ens detalla les seqüeles psicològiques que evoquen a l’individu posteriorment a un esdeveniment de caràcter terrorista. El trastorn per estrès posttraumàtic, ja citat amb anterioritat, és una de les conseqüències que pateix l’afectat. La simptomatologia d’aquest porten a la víctima a tenir flashbacks del succeït, idees recurrents sobre un tema, apatia, tristesa, episodis de molta ansietat, necessitat d’aïllar-se i fins i tot, evitar el recorregut que l’afectat va fer el dia dels fets, “són indicadors que hem d’anar solucionant en la mesura del possible”. 

A vegades, la majoria dels casos, els pacients han de compaginar un seguiment psicològic amb l’ajuda de fàrmacs per part d’un professional psiquiàtric. “Sempre s’intenta prescindir, dins del que es pugui la prescripció del fàrmac, però moltes vegades és impossible”, afirma el psicòleg. 

La recuperació psicològica dels pacients no és una cosa matemàtica, però en qüestió de mesos, amb un seguiment i complint les pautes del professional, possiblement, poden tenir una vida bastant “normalitzada”. Encara que sempre dependrà del nivell d’afectació. “Si tot està, dins de les cometes que vulguis, en la normalitat, en qüestió d’un any i una mica més, el pacient ja pot estar bastant recuperat” explica el psicòleg. 

La víctima afectada per terrorisme no solen oblidar l’ocorregut, normalment, és una cosa que superes, integres, però que no oblides”, explica Ruiz. “Els especialistes hem de tornar a recol·locar les peces del puzle que ara el tenen incomplet”, destaca el psicòleg, subratllant la importància dels equips de la salut mental que cobren un paper fonamental en la vida dels ciutadans.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 874 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't