VIATGE AL FONS DE LA COVID
Joan Parellada, de 63 anys, és al centre dels equips de la Generalitat i els ajuntaments que lluiten contra els virus a la comarca. Ell arrenca aquesta sèrie d’entrevistes que vol fer un ‘Viatge al fons de la Covid’.
Vostè seria l’àngel de la guarda de la Covid-19 al Vallès Oriental?
[Riu] Home! Jo no ho diria mai això. Soc el director del sector del CatSalut al Vallès Oriental que m’ha tocat viure aquest moment i que intento fer-ho de la millor manera possible, però igual que la resta de gent que té responsabilitats en aquest tema, molts dels quals treballant a primera línia.
En què consisteix la seva feina?
Mirem d’ordenar, avaluar, intentar millorar, contractar, planificar, entendre’ns amb els proveïdors i amb els municipis… A la fi, procurem que els ciutadans rebin la millor atenció sanitària.
L’última paraula la deu tenir el president de la Generalitat, però vostè tindria la penúltima paraula per ordenar un confinament del Vallès Oriental o d’un municipi concret?
No, no, no. Aquesta mena de decisions són d’un comitè central. En el cas de les restriccions pels brots de Granollers, les Franqueses i Canovelles es va prendre la decisió des d’aquest òrgan. Nosaltres, això sí, fem el seguiment a cada moment i mantenim un contacte estret amb els serveis sanitaris i els ajuntaments, però la decisió d’un confinament és responsabilitat de la comissió central.
Les dades de contagis a la comarca han millorat una mica, però durant l’estiu han estat molt decebedores. Què fem malament?
L’increment dels darrers 10 dies és sobretot per l’increment en el nombre de PCR fetes. Entenc que l’opinió pública percebi aquestes xifres en termes dolents, però a nosaltres ens preocupa relativament. La Covid-19 és una malaltia que es contagia i que va d’una banda a l’altra. A priori, ens sembla que hem fet bona feina des dels serveis sanitaris. Hem incrementat quan ha calgut el nombre de PCR per tallar les cadenes de contagi. I aquests increments han ajudat a veure millor que creixíem. En altres indrets s’ha descobert molt més tard que aquí. Hem pogut fer bones campanyes a Granollers, Mollet, les Franqueses o Canovelles. De fet, no hem parat de fer coses. Primer van tirar endavant aquelles estratègies més de clúster, com al carrer Colom de Granollers i algun altre lloc. Allà on hem vist que hi havia més concentració hem fet més estudis.
I què hauríem fet bé o de què se senten més orgullosos?
Estem molt satisfets d’haver descobert uns 180 pacients asimptomàtics. Sense PCR massives, no els hauríem trobat. Hem de veure com evoluciona les properes setmanes i estic segur que controlarem millor la pandèmia. Ara bé, això no marxarà sense la gent, sense tothom. Costa una mica que la ciutadania –que en la majoria dels casos és molt responsable– faci les coses que toquen. S’ha de fer l’aïllament a casa si així ens ho demanen perquè la PCR no cura i s’ha de fer per trencar cadenes de contagi. Es tracta d’un assumpte molt comunitari. Quan la gent porta la mascareta no és per protegir-se, és per evitar encomanar. Quan es manté la distància no és per protegir-se, és per evitar encomanar, també. Això ho hem de tenir tots molt clar.
Quantes mascaretes té, vostè?
En tinc a tot arreu! Fins i tot alguna de reserva al cotxe per si me n’oblido en baixar al pàrquing. I a l’entrada de la feina cada dia me’n poso una de nova. I a casa en tinc de reserva per als caps de setmana i les vacances.
Mascareta de farmàcia o de roba?
De roba, no en tinc cap. No totes les mascaretes de roba són bones.
Com heu reemplaçat les abraçades o els petons en les seves relacions quotidianes?
Amb paraules i mirades afectuoses.
Som en temps de mirades?
És que ens queda això: els somriures que no es veuen però que sí que es noten als ulls.
{{ comment.text }}