Assegura que no és un comiat sinó un simple “tall” en el que ell considera el seu “procés vital”. El reconegut cuiner manlleuenc Jordi Parramon enceta, als 45 anys, una nova etapa en la seva carrera professional; precisament per deixar de ser cuiner. Primer va ser la irrupció en el món de l’alta cuina, que li va permetre assolir, en un temps rècord, una estrella Michelin per al restaurant que havia obert amb el seu nom a Vic, l’any 1996. Quatre anys després de rebre-la, ell mateix va renunciar a la mediàtica estrella i va reinventar el model de restaurant, com a Cardona 7, bàsicament de tapes. I ara ha decidit tancar-lo i dir adéu als fogons. Es dedicarà a impartir classes i tallers sobre alimentació i salut.
“No renego de res del passat, però els canvis són necessaris perquè si no evoluciones t’encalles”, argumenta el manlleuenc, que viu a Cantonigròs des de fa 10 anys. “Han estat uns anys molt macos, que m’han ajudat a arribar fins aquí, però ara necessitava fer un pas endavant”, continua Parramon, que en una carta que enviarà als seus clients més fidels ja reflexiona sobre el fet que “cada tall és una invitació a convertir-nos en alguna cosa nova, una empenta cap a alguna cosa més gran i poderosa”, perquè, segons ell, “les nostres vides són això, un renéixer constant”.
Aquesta vegada, aquest tall vital l’ha portat a “apartar-me de les cuines” i tancar el restaurant del carrer Cardona. “A partir d’ara només cuinaré a casa o pels amics”, ironitza. Ara, aquest reconegut bagatge que ha acumulat després de 20 anys com a gastrònom el reconduirà cap al món de la salut i l’alimentació. Fent tallers i conferències o atenent consultes “sobre com podem canviar la nostra manera d’alimentar-nos per superar els nostres problemes diaris”. Un món, el de la dietètica, que no és nou per a Jordi Parramon. De fet, la seva experiència personal, com a celíac, li va permetre descobrir la importància de “menjar bé per ajudar a sentir-te millor”. I és que durant molts anys no li van diagnosticar el seu problema d’intolerància al gluten, “i això em va obligar a anar-me alimentant d’una manera molt concreta per trobar el meu benestar”.
Parramon ja feia algun temps que compaginava la cuina amb l’estudi de diferents disciplines sobre benestar personal, psicologia o alimentació. La feina al restaurant, però, “m’ocupava massa hores; ara tindré temps per construir coses noves”. Està convençut que en moments de crisi com l’actual és quan la gent es dóna compte que s’ha de cuidar. “Si comencem menjant bé, les emocions que tu fabriques i transmets seran positives”. I és que Parramon té molt clar que, en general, la gent s’alimenta indegudament: “Mengem massa i en males condicions”.
El manlleuenc reconeix que li queda “llunyana” l’etapa que el va situar entre l’elit de la cuina catalana –amb l’estrella Michelin i el Premio Nacional de Gastronomía com a distincions més destacades–. “Ho recordo com uns anys molt macos, però no amb la nostàlgia de tornar-hi”. En la carta que ha enviat als seus clients aprofita per agrair-los la confiança de tots aquests anys i acaba amb una reflexió: “Sé que hi ha una força intel·ligent superior anomenada naturalesa, que d’ella provenen els nostres aliments i la nostra salut. Tot és molt simple, es basa a menjar saludablement, aprendre a estimar i permetre rebre amor dels altres. I la teva vida serà perfecta”. És el Jordi Parramon més holístic.
{{ comment.text }}