Jordi Sarrate és artista visual. De fet, és això i molt més. Pocs àmbits de la cultura s’escapen a l’interès d’aquest centellenc, el nom del qual apareix vinculat a tantes iniciatives, al llarg de mig segle, que resulta gairebé impossible fer la relació completa de totes.
Sarrate és un dels instigadors, a finals dels anys 60, del grup Vermellx4 de Centelles, que porta a terme la primera posada en escena de poemes de Miquel Martí i Pol (La creació) sota la direcció de Joan Anguera. El poeta de Roda de Ter ja ha escrit el seu famós recull La fàbrica, i és justament Sarrate qui li publica per primera vegada l’any 1970 en una carpeta il·lustrada amb gravats seus. Aquesta edició inicia la col·lecció Quaderns El Bordiol, en què ha publicat posteriorment altres poetes. Amb Vermellx4, havia posat en escena també la Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, a qui, com a molts d’altres escriptors catalans, Sarrate havia conegut i tractat personalment.
En aquella època, Sarrate havia començat a crear la seva pròpia obra artística, que ell reconeix molt influïda al principi per la poesia d’Espriu. Al llarg del temps, aniria desenvolupant aquesta obra, centrada en un personal concepte de l’arte povera, molt sovint aprofitant els més diversos materials de rebuig, combinats amb la pintura. Regularment, n’ha anat fent exposicions a Centelles i altres llocs d’Osona.
Jordi Sarrate es compta també entre els fundadors de Reduccions, l’any 1977, al costat del mateix Martí i Pol, Segimon Serrallonga, Ricard Torrents o Lluís Solà. Avui es manté encara com la més antiga revista de poesia dels Països Catalans. Entre altres iniciatives culturals, va crear i impulsar també Amics de Centelles, que fins fa poc va comptar amb un espai permanent per a exposicions. L’any 2014, va crear a Centelles el primer Museu del Caganer de Catalunya, amb les més de 1.200 figuretes de la seva col·lecció personal, reunides en tota una vida.
{{ comment.text }}