| 09:44
Opinió

Ja n'hi ha prou de dir que el jovent no val res quan el que no val res és la realitat que troben

Joves, a granel!

Doncs això, que tenim un jovent molt ben parit. Ho dic així, a granel. De la mateixa manera que el criminalitzem: a granel. “Els joves no es volen vacunar”, he sentit mil cops aquests dies. I això és mentida: han col·lapsat les peticions de vacunació des del moment que el Departament de Salut ha obert la vacuna a la seva franja d’edat.

Hi hem contribuït els mitjans de comunicació, a criminalitzar-los. I aquella premissa inconscient massivament extensa entre la gent que els joves passen de tot. Que si omplen els carrers i les platges amb botellots massius. O que si disparen les taxes de propagació de la Covid. O que si són uns inconscients per haver anat als viatges de final de curs a les illes o a on sigui. Que si això… que si allò… A Madrid, a finals d’any, fins i tot van fer una campanya extremadament dura i estigmatitzadora. L’eslògan: “Eres joven, no inmortal.” Que la intenció era que prenguessin consciència? És probable. Que és un error imperdonable? Sens dubte.

I és evident que els joves, com la majoria de la resta de la població, s’han quedat a casa quan tocava. Quan se’ls va dir –com se’ns va dir a tots– que es quedessin a casa. I han sortit quan se’ls ha dit que podien sortir. I es vacunen quan se’ls ha obert la finestra d’edat. Així, doncs, potser ja n’hi ha prou de llançar merda cap a el nostre jovent. Ja n’hi ha prou de dir que no valen res quan, de fet, i dit també així, a granel, el que no val gaire res és la realitat amb la qual es troben: atur o precarietat laboral màxima, impossibilitat d’emancipar-se i un futur desballestat.

XIFRES DEMOLIDORES
I és que les dades són demolidores. A Catalunya, el 36% dels joves estan a l’atur. I dels que poden treballar, molts ho han de fer lluny d’aquí i, a més, quasi un 16% són pobres. Més dades: només 2 de cada 10 joves poden marxar de casa abans dels 30 anys. I per què? Perquè si no treballen o cobren misèria és impossible somniar i executar una vida independent. Solució per als qui a casa van justos o no hi ha diners: no n’hi ha. Solució per als qui a casa els ho poden pagar: allargar el seu camí formatiu. “Xut a seguir”, que criden al rugbi. I amb què ens trobem? Joves sobreqüalificats sense futur laboral.

Tenint en compte que els joves són el grup d’edat que més ha patit les conseqüències emocionals d’aquesta merda de pandèmia, criminalitzar-los és un xut a seguir col·lectiu. Un error imperdonable que ens passarà factura perquè, si som incapaços d’empatitzar amb el jovent, arribarà un dia, tard o d’hora, que faran l’única cosa que els permetrà sentir-se dignes: fotre foc a la barraca!