ACN Barcelona.-Metges Sense Fronteres (MSF) assegura que una de les lliçons apreses de la crisi sanitària actual és que després de l’experiència de la covid-19 caldrà un “pla de contingència” per fer front a noves epidèmies. “Necessitem estar preparats”, diu a l’ACN Nicholas Papachrysostomou, coordinador de la intervenció de MSF per al coronavirus a Barcelona. Segons ell, arran de la covid-19 sabem que és “possible” que estats europeus com Espanya hagin de fer front a emergències com una epidèmia. Des d’un principi, diu, van aconsellar “posar tots els actors en marxa, els que siguin,en col·laboració estreta” i aplicar la “mentalitat i l’organització” de l’experiència en altres països. “Hi ha un volum impressionant de feina”, remarca.
Mentre que en la gestió d’un brot de còlera o d’ebola “és immediat el canvi de xip”, diu, aquí un gran problema que van tenir des de l’inici va ser “el col·lapse del sistema de salut, les urgències i la manca de capacitat d’agafar pacients crítics”.
A les persones que estan dins del sistema de salut, comenta, d’alguna forma els ha “superat” l’epidèmia. Per això MSF ha contribuït en converses amb la Generalitat o diversos ajuntaments prioritzar el que havien de fer.
Per això, una de les primeres idees en les converses que MSF va tenir amb les autoritats sanitàries va ser un pla de descongestió hospitalària, i d’aquí va néixer la idea d’utilitzar pavellons per traslladar-hi pacients menys crítics i que els hospitals poguessin centrar-se en casos més greus.
“No ho hem fet abans a Espanya, ho hem fet en ocasions en països a l’Àfrica o l’Àsia, però ara és el moment d’habilitar espais com pavellons esportius, hotels i medicalitzar-los en la mesura del possible perquè rebin pacients”, assegura.
Pavellons
Papachrysostomou destaca que la idea dels pavellons que s’estan muntant en ciutats com Barcelona és que puguin servir com a “solucions múltiples, polivalents“. Així, creu que podrien augmentar en la mesura que sigui necessari amb pacients que venen dels hospitals per descongestionar-los.
També, però, apunta la idea que “ara que hi ha indicis que la corba de contagis és menys aguda” els hospitals mantinguin els pavellons com a extensió i els utilitzin per atendre-hi pacients covid-19. D’aquesta manera es podrien utilitzar espais ara paralitzats a l’hospital per l’emergència i quedarien alliberats per altres serveis, ocupats ara per casos covid-19.
De fet, el Servei Català de la Salut ja té previst seguir utilitzant els pavellons per a pacients amb covid-19 perquè els hospitals recuperin l’activitat habitual. Una altra idea que apunten des de MSF és usar els poliesportius per acollir més pacients geriàtrics.
“La idea no és omplir els pavellons immediatament, són una alternativa per si hi ha un rebrot o una segona onada o l’emergència evoluciona d’una forma inesperada”, assenyala el coordinador a Barcelona.
Espais més grans, “l’últim recurs”
Papachrysostomou explica que en primer lloc es van augmentar les capacitats “intramurs” dins dels hospitals i després es van buscar espais extrahospitalaris. “Si aquesta capacitat no arriba comencem a pensar en espais molt més grans que podrien ser l’últim recurs, com la Fira”, comenta sobre l’hospital de campanya.
De fet, afirma que la idea és tenir l’espai habilitat perquè pugui augmentar la capacitat “de forma relativament ràpida” per respondre a una evolució “massiva o inesperada” de l’emergència.
“Siguin escoles industrials, fires…s’hauria de tenir de cara el futur, igual que tenir l’estoc preparat i no començar de zero”, remarca, lamentant que ha faltat tenir-ho tot més preparat, com ara la possibilitat d’augmentar llits o respiradors.
Disseny de circuits
D’acord amb Papachrysostomou, el “coneixement” de MSF ha servit també per “dissenyar circuits de pacients i de personal” als pavellons o en centres sanitaris. Des de marcar una ruta específica per on entrar, com sortir de la zona “contaminada” perquè els professionals descansin, o com treure els residus i els cadàvers dels pacients que moren.
“Això també s’aplica a un hospital o a un sociosanitari”, diu. Segons ell, el risc de contagi entre personal i pacients és “alt” i separar àrees i evitar “encreuaments” entre zones netes i contaminades pel virus són problemes “complexos”.
Amb tot, l’entitat ha pogut aportar les consideracions per habilitar centres de tractament ja que tenen l’experiència davant d’un brot de còlera, per exemple.
Encara sobre els circuits, aquest membre de MSF assenyala que en el cas dels pavellons s’ha aconsellat reservar un espai per a pacients pal·liatius perquè un familiar per família pugui entrar-hi ràpidament, acomiadar-se i sortir.
“Potser en espais grans millor segregats podríem pensar en un circuit de comiat, s’ha de treballar”, afegeix.
Residències
Aquesta separació de circuits és “molt més difícil” en una residència. Per això, assenyala Papachrysostomou, si no es pot garantir “s’ha de tenir un sistema de referència per traslladar pacients en altres espais”.
La idea de les residències, afirma, és ara “assessorar-les totes sense excepció”, veure quina relació hi ha entre casos positius i negatius de covid-19 i analitzar en quines residències es pot segregar en zones i garantir l’atenció mèdica perquè es puguin recuperar. En cas de defunció també cal assegurar poder treure’ls de forma “higiènica” i sense que hi hagi risc d’infecció als altres residents.
En tot cas, defensa el “dret” d’aquests avis i àvies a ser traslladats, si cal, “a un hospital, un pavelló o on sigui”.”Això és el que creiem que no s’ha fet a temps i intentem influir perquè puguin ser atesos i si una persona no pot que tingui dret a un comiat familiar i una mort digna”, conclou.
Desconfinament
Per últim, Papachrysostomou pronostica que caldrà mantenir el confinament “a diversos nivells” i fer el desconfinament “progressivament” fins que tot es normalitzi. La treva, però, no existeix i ja pensa en què un cop el nivell de tensió es rebaixi i “tot passi” s’hauria de començar a pensar com muntar un sistema de contingència per a futures crisis.
{{ comment.text }}