Si la mobilitat d’Osona s’hagués d’explicar en termes de la física es podria definir a través de la força centrípeta: la societat osonenca es desplaça de forma majoritària dins els límits territorials de la comarca, i amb una important tendència d’atraure els trajectes cap al centre de la plana, on hi ha la seva capital, Vic. Aquesta manera de moure’s en espiral és una de les idees que certifica l’estudi de mobilitat impulsat a través del Consell Comarcal d’Osona i Creacció, i que ha permès a través de dades objectives “analitzar i fer una radiografia de com funciona la mobilitat quotidiana d’Osona”, va explicar Montserrat Martínez, representant de la consultoria Neòpolis, encarregada de fer l’informe. L’estudi va comptar amb 2.605 enquestes fetes entre l’1 de febrer i el 18 de juny de l’any passat a persones majors de 16 anys residents a Osona.
Pel que fa a les conclusions a què ha permès arribar l’estudi, la més clara és que la comarca “és un sistema consolidat de mobilitat”, el que vol dir que la majoria de desplaçaments –un 92%– es realitzen dins del mateix territori osonenc. Segons les estimacions fetes a partir de les enquestes, cada dia laborable es fan uns 255.606 desplaçaments a Osona. De les respostes de la ciutadania també se n’ha extret la dada que de mitjana cada persona fa 2,7 desplaçaments cada dia per motius laborals, d’estudi o de mobilitat personal. Pel que fa a l’origen i destí dels trajectes, un 57% dels desplaçaments en dia feiner es queden dins del mateix municipi, el 34% es mouen cap a altres punts d’Osona i només un 8% van cap a altres punts de Catalunya, principalment la ciutat de Barcelona (3%).
La reflexió vinculada a l’origen i destí dels desplaçaments permet concloure que la població d’Osona “es mou amb l’efecte pèndol”, o sigui que les persones que van i tornen d’un lloc “són molt similars”. En aquesta parcel·la, i situant en primer lloc el focus en l’origen dels trajectes, la llista l’encapçala Vic (92.334 desplaçaments) i la segueixen Manlleu (27.533), Torelló (19.481), Taradell, Centelles, Tona, Prats i Gurb. En la destinació, la llista i les xifres gairebé es repeteixen amb Vic (95.132), Manlleu (28.471), Torelló (18.867), Taradell, Centelles, Tona i Gurb.
Una altra idea que se suposava i les enquestes han confirmat és que la mobilitat en vehicle privat –el cotxe, perquè l’ús de la moto és residual– és majoritària a Osona i arriba a ser l’elecció del 83% dels habitants que es desplacen entre municipis. En aquest sentit, i segons explica Martínez, “la facilitat d’aparcament en origen i destí” així com un model residencial de molts pobles dispersos són el gran potenciador d’aquesta opció. Martínez també remarca que de les enquestes en surt la idea que per treballar als polígons “és imprescindible disposar de cotxe privat”, i que tot i haver-hi opcions a fer-ho “no hi ha cultura de compartir vehicle entre companys de feina”.
L’estudi es va realitzar en un escenari de pandèmia però ja sense limitacions de mobilitat ni confinaments estrictes. Tot i això, de les respostes de la ciutadania se n’extreu que el pas cap al teletreball a la comarca “és més ficció que realitat”, ja que la majoria de professions han tornat a la presencialitat.
D’aquesta anàlisi n’han sorgit diverses recomanacions per millorar la mobilitat a Osona i encaminar-la cap a un escenari més sostenible. Entre d’altres, les més destacades són la voluntat d’elaborar un pla estratègic de mobilitat sostenible per la comarca, vetllar per la millora del transport públic i potenciar la connectivitat entre municipis a través d’infraestructures ciclables o caminables, i, en definitiva, intentar reduir l’ús del cotxe privat i amb baixa ocupació a l’hora de fer desplaçaments de curta distància.
En la sessió de presentació de l’estudi, diversos alcaldes i regidors osonencs van valorar les idees que se n’extreuen. Des de Gurb, l’alcalde, Josep Casassas, va proposar contrastar la informació qualitativa recollida per les enquestes amb les dades quantitatives del recompte de pas de vehicles que sol fer periòdicament la Diputació. Casassas va apuntar que a l’estudi hi ha poblacions que no apareixen com a origen o destí “però absorbeixen molt trànsit de pas”, com Gurb o Calldetenes, i on també caldrà repensar la mobilitat i proposar actuacions.
