Es tracta de 45 alumnes, de 29 famílies, que van a l’escola Lloriana i que fins ara es beneficien del transport gratuït que ve d’Orís, que en tractar-se d’un altre municipi té garantit per llei el servei ja que no disposa d’escola pròpia. Montserrat Arcarons i Carme Tarrés, dues de les mares afectades, es queixen de la paradoxa que això suposa “perquè l’autobús continuarà passant per aquí, sense ni desviar-se”.
A partir del curs que ve, però, els alumnes de Borgonyà i Vila-seca hauran de pagar 1,5 euros per dia –per un viatge d’anada i tornada– si volen continuar fent ús del transport. Aquest dimecres, en un ple extraordinari, l’Ajuntament de Sant Vicenç va donar suport a la reivindicació dels pares, que al seu torn recorden que el tancament de l’escola de Borgonyà i la derivació dels alumnes a Sant Vicenç “es va vincular, precisament, a la gratuïtat del transport”.
Segons Arcarons, és un contrasentit que la Generalitat acabi de declarar Borgonyà com a Bé Cultural d’Interès Nacional i, al mateix temps, “s’estiguin prenent mesures per despoblar-lo”. En senyal de protesta, el dimecres 5 de juny tots els afectats aniran a peu a l’escola “per demostrar, també, que el camí no està en condicions”.
D’altra banda, el ple del Consell Comarcal del Ripollès va aprovar les bases per a ajuts de menjador escolar, transport no obligatori i ajuts individuals de desplaçament, aquests últims segons la renda familiar. Com a Osona, en el transport no obligatori també hi ha nuclis allunyats que formen part d’un poble amb centre escolar i que independentment de la distància no reben ajut. És el cas de Beget i Rocabruna, que pertanyen a Camprodon. Per compensar aquest greuge hi ha els ajuts individuals de desplaçament, però es concedeixen segons la renda familiar.
Tot els ajuts es van aprovar per unanimitat, excepte el de menjador escolar, en què ERC va votar en contra. La portaveu, Carme Freixa, el va argumentar dient que s’han prioritzat criteris socioeconòmics en detriment dels geogràfics i que “això pot suposar un greuge pels alumnes que viuen en determinats nuclis allunyats del centre escolar”. Miquel Rovira va contestar que “ho entenem, però es tracta de prioritzar, i en el context de crisi en què ens trobem és lògic que apostem per ajudar els que ho necessiten”.
{{ comment.text }}