Del cuc, perona, ganxet o de Santa Pau es relacionen fàcilment amb tipus de mongetes, però també ho són l’Oxinel, l’asturiana, el coco rosa, el berde o la pinya. Són algunes de les 25 classes de llavors diferents de mongetes que ha recollit el taradellenc Joan Serra i que s’han pogut veure aquests dies a Can Costa i Font de Taradell.
Cada any els Tonis fan una exposició temàtica i Serra és una de les persones que més s’hi implica. A principis d’abril, un cop van decidir que l’exposició d’aquest 2020 estaria dedicada al calendari de pagès, Serra va pensar en la idea de buscar diverses llavors de mongetes i va començar a anar a mercats i botigues de diversos punts de la comarca i de Catalunya per comprar-ne: “No hauria pensat mai que n’hi hagués tants tipus. Estava acostumat a cinc o sis tipus de classes de mongetes: la far de pobre, l’avellaneda, la del ramellet, cua blanca, Sant Isidre de mata, Sant Isidre d’aspre i la morrueca, que es podien menjar tendres però no tenien la finor que té ara la mongeta perona, sinó que havies d’agafar un ganivet i treure el fil”. D’aquests records de joventut ha passat a l’actualitat amb les de ganxet “com les més conegudes i més bones”. Poder recuperar aquests 25 tipus de mongeta ha estat, per ell, tot un experiment. Un cop aconseguides les llavors, les va començar a plantar “amb tacs”. En va fer 20 mates de cada classe; en total, unes 600.
A l’estiu les va trasplantar i regar, i cap a la tardor les va collir i classificar. Serra reconeix que hi ha tres o quatre classes que no ha aconseguit fer-ne llavors: “Van néixer, es van fer grans però van quedar grogues i no van servir”. Han estat gairebé nou mesos “obsessionat amb les mongetes”, explica tot cofoi del treball aconseguit: “Hi he disfrutat molt”.
En aquest procés ha comptat amb la col·laboració de Ramon Preseguer i, a banda de plantar i cuidar les plantes, ell mateix s’ha encarregat de fer els caixons on ha col·locat les respectives llavors. Tot plegat ho traslladaran ara al mas del Colomer perquè “no es perdin aquestes classes de mongetes” i sobretot “perquè la gent ho conegui”.
{{ comment.text }}