El Full Parroquial de Ripoll del dia 12 d’agost va publicar una versió corregida dels Goigs de Santa Maria del Monestir de Ripoll, obra de Mossèn Cinto Verdaguer, on apareix modificada una paraula de la tercera estrofa on originalment es parlava de “gent mora”. En l’edició que apareix al revers del Full Parroquial, que també arriba a Campdevànol, Gombrèn, Borredà, Les Llosses i Vallfogona, encartat en el Full Diocesà, s’hi pot llegir “gent opressora”, canviant no només la mètrica sinó també la circumstància històrica que es referia a la reconquesta catalana després del domini àrab.
L’arxipreste del Ripollès i rector de la parròquia de Santa Maria de Ripoll, responsable d’aquest Full Parroquial, Melitó Tubau, explica que la versió dels Goigs de Santa Maria que s’hi pot llegir, el va trobar a l’arxiu de la mateixa parròquia, i que el motiu de la modificació és que “algú ho va canviar anys enrere” quan hi havia altres rectors al capdavant. Tubau creu que el canvi es va produir “per no ofendre a persones d’altres cultures” i s’ha trobat enmig d’un munt de documents que hi havia al Casal Parroquial, tot i que també són fàcils de localitzar per internet. L’aparició d’aquests goigs tunejats s’ha esdevingut en un moment d’especial atenció cap a la convivència amb la comunitat musulmana, arran dels fets del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, amb la cèl·lula formada per nois ripollesos de religió islàmica en els atemptats que va reivindicar l’estat islàmic com a protagonista.
Els Goigs de Santa Maria de Ripoll els va escriure Verdaguer a petició del Bisbe Morgades, i es van publicar originalment a La Veu del Montserrat, el 10 de novembre de l’any 1893. Són considerats un “càntic patriòtic, historicista i emotiu”, posteriorment musicats per Francesc Alió.
Els especialistes en Verdaguer s’han pres amb una certa dosi d’humor aquest canvi matusser: “per començar, s’altera la mètrica del vers perquè opressora té més síl·labes que mora”, diu el filòleg Narcís Garolera, que ha seguit el cas de Ripoll. Garolera diu que Verdaguer utilitzava el terme moro amb freqüència, i que al segle XIX no tenia cap connotació racista. “És ara, que la gent pensa que té un sentit negatiu, com negre”. El terme deriva del llatí mauri, és a dir, originari de la regió de la Mauritània, a l’Àfrica. Els filòlegs es posen les mans al cap pensant que a algú se li acudeixi de revisar els textos literaris amb criteris del llenguatge políticament correcte: “si ho fem així, ja podem treure el Canigó”. El gran poema èpic de Verdaguer té com a protagonista el Comte Tallaferro en lluita contra els sarraïns, i conté altres referències al mateix terme: “¡Moros de Morería, mal llamp vos crem!”, diu un vers, que el poeta posa en boca d’unes presoneres.
{{ comment.text }}