Berta Castaño, veïna de Figaró però que porta la seva filla a aquesta escola de la Garriga, representa una de les famílies que han posat en pràctica l’objecció. Ella va tenir coneixement de l’aposta pel boicot a aquests exàmens que feia la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC). En va parlar amb l’AMPA de l’escola, que a partir de la seva petició va fer arribar una nota informativa –sense posicionament a favor o en contra– a les famílies. “Entenc que l’AMPA no es posicioni si no se n’ha parlat però està bé que facin arribar la informació”. “Xerrant et trobes amb més famílies que no hi estan a favor i que també volen ser objectores”, comenta Castaño, que lamenta que hi ha hagut famílies contràries a les proves que les han acabat fent perquè no tenien cap alternativa per deixar els seus fills. “La única manera de no fer-les és no portar els alumnes al centre. Si haguéssim pogut fer una bona informació ens hauríem pogut organitzar entre les famílies”, assegura Castaño. Ella va comunicar a l’escola que la seva filla no aniria a classe aquests tres dies. “La tutora ho ha entès perfectament. Ha entès que estic en el meu dret”.
Les famílies objectores posen en dubte l’eficàcia d’aquests exàmens. “Aquestes proves són el cavall de Troia del PP per entrar a l’eix vertebrador de l’educació”, considera Castaño, que recorda que la llei catalana s’ha acabat adaptant al model de proves de la LOMCE. Per ella, consagren un model d’educació “conservador” i “academicista” perquè “no s’avalua el tipus d’aprenentatge o les metodologies”. A més, denuncia que les escoles aturen la tasca diària per preparar els infants per fer aquests exàmens que avaluen sobre català, castellà i matemàtiques. “Estan deixant de fer altres coses per preparar aquestes proves”, diu aquesta veïna de Figaró. “Són unes proves sense sentit. Què es fa després amb els resultats? Serveixen per millorar alguna cosa? Jo crec que no”, assegura, per la seva banda, Susana Cánovas, una de les mares que ha plantat els tests. “No hi veig cap objectiu positiu, només el de classificar les escoles. I classificar les escoles per què serveix si després no es fa res per ajudar-les?”, afegeix aquesta mare que viu a la Garriga des de fa uns tres anys. Per Castaño, l’anàlisi dels resultats de les proves impulsa “la competitivitat entre centres” i pot acabar generant un rànquing de centres. “Treure millor nota representarà tenir més recursos econòmics”, creu.
LES PROVES DE SISÈ
Ara, aquestes famílies treballen per organitzar-se en l’àmbit local –a la Garriga i Figaró– per ampliar el nombre de famílies objectores de cara a les proves de sisè que s’han de fer els dies 4 i 5 de maig de manera simultània a tots els centres.
En un comunicat, la CUP de la Garriga i la de l’Alt Congost han expressat el seu suport a les famílies objectores per “una iniciativa que pretén combatre des de l’arrel el model educatiu i de societat imposat des del PP”. “Són avaluacions que no atorguen cap títol ni són determinants per poder continuar els estudis”, afegeixen.
XERRADA A LA TORRE DEL FANAL
Aquest proper dilluns es farà una xerrada informativa a La Torre del Fanal. Hi intervindran Àlex Juanmartí, membre de la Xarxa d’Escoles Insubmises, i Àlex Rosa, de la comissió promotora de la ILP Educació. L’acte, que es farà a 2/4 de 8 del vespre, vol servir per articular el moviment contrari a les proves de cara als exàmens als alumnes de sisè del maig.
{{ comment.text }}