Completada la tercera temporada d’excavacions, l’assentament de Puig Ciutat, a Oristà, s’ha confirmat com un dels jaciments arqueològics “més importants de la Catalunya interior” pel que fa a l’estudi dels últims anys de la república romana i del procés de romanització que va viure la comarca i el país, al segle I aC, “precisament en una de les etapes més poc conegudes”, destacava divendres, últim dia de campanya, l’arqueòleg Carles Padrós, codirector de les excavacions al costat dels també osonencs Roger Sala i Àngels Pujol.
Els estudis realitzats fins ara van confirmant que l’assentament va ser destruït durant un fet bèl·lic i que va ser víctima d’alguns incendis.
La principal hipòtesi situa aquests fets durant la segona guerra civil romana, a la segona meitat del segle I aC. Es tracta de l’enfrontament entre partidaris de Juli Cèsar –que es va acabar imposant– i els de la facció tradicionalista liderada per Pompeu Magne.
Encara no està descartada, però, la possibilitat que el conflicte bèl·lic viscut a Puig Ciutat fos una mica anterior, pels volts dels anys 80 i 70 del mateix segle, en el marc de les guerres Sertorianes, també entre faccions romanes.
Aquesta concreció temporal –“que l’any que ve acabarem de precisar”– ha estat possible gràcies, sobretot, a la localització de diverses peces de ceràmica campaniana.
L’extensió del campament, de prop de cinc hectàrees, els ha obligat a deixar “parada” alguna de les zones excavades fins ara i centrar-se en l’anomenat camp 2, a l’entorn de la possible muralla del poblat.
D’una banda, s’ha continuat excavant en dues habitacions ja localitzades l’any passat.
En una s’han posat al descobert “nous nivells d’utilització” amb restes d’àmfores, vasos i altres peces d’ús quotidià; i en l’altra s’han recuperat peces d’armament “i molta ceràmica”, així com mostres que indiquen “una fase anterior d’època iberoromana”. Més avall també s’apunten restes encara més antigues, possiblement del segle VII aC, “tot i que encara és difícil precisar més”.
Aquest any, a més, s’ha pogut estrenar un tercer espai de recerca, també al costat de la muralla. Del que s’ha desterrat destaquen una àmfora romana, un contenidor de ceràmica per a l’emmagatzematge o un gran plat d’importació, “que devia tenir un valor sentimental, perquè el van reparar amb unes grapes de plom”.
Inicialment, el projecte d’excavacions a Puig Ciutat estava pensat a sis anys vista. La retallada del finançament públic, però, podria condicionar-ho. De moment, aquest any ja han disposat de menys recursos. “Altres anys érem 20 persones, i aquest any només 12”, apunta Padrós.
A banda dels ajuts de l’Ajuntament i del Consorci del Lluçanès, que enguany s’han mantingut, depenen en bona part del suport que han de rebre de la Generalitat, “que encara no s’ha concretat”.
Per contra, Padrós valora molt positivament la implicació de l’Ajuntament d’Oristà, que ha sol·licitat un ajut Feder per potenciar l’entorn de Puig Ciutat “com un espai de divulgació i de visita”.
Ara fa tres anys, els treballs en aquest jaciment van ser pioners pel que fa a la utilització de noves tècniques geofísiques per facilitar i orientar la posterior tasca d’excavació.
Maleïts saquejos
Oristà Catalogat des de 1982, el jaciment de Puig Ciutat havia patit antigament el problema de furts.
Amb l’inici dels treballs arqueològics, “el campament s’ha tornat a posar al mapa dels saquejadors”, lamenta Carles Padrós, que recorda que fins i tot els Mossos d’Esquadra ja han hagut d’intervenir (vegeu EL 9 NOU de 28 d’octubre).
Els lladres fan forats d’uns 40 centímetres de profunditat (la fotografia recull les marques) a la recerca de peces de metall. El valor del que poden arribar a localitzar “és escàs”.
En canvi, per als treballs arqueològics “ens fa molt mal, perquè destrossa els diferents substrats”. Padrós lamenta aquests actes delictius, “perquè al final hi perdem tots; això és patrimoni de tots”.
{{ comment.text }}