EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Riure com a teràpia de club

El passat diumenge 23 de febrer es va dur a terme la Trobada d’Escoles de bàsquet organitzada pel Club Basquet Vila de Montornès.

El 9 Nou
28/02/2014

A partir de las 9.30 s’oferien un total de 8 partits disputats entre 6 equips del Vallès i amb una durada de 20 minuts per partit. Per una millor organització es van dividir els 6 equips en 2 grups, aconseguint així que es realitzessin dos partits alhora. Una de les característiques bàsiques de les Trobades d’Escoles és l’absència de competitivitat, i per tant, la manca de resultats i marcador. Conseqüentment tots els equips van sentir-se guanyadors i van obtenir la seva medalla.

El president del CB Vila de Montornès, Xavi Espin, va argumentar que “el motiu principal d’aquests actes és el de promoure el nostre esport entre els més petits, normalment, a nens/es d’edats compreses entre els 3 i els 7 anys. A Montornès, el bon funcionament de l’escola és fonamental per garantir la continuïtat del Club”. Un cop finalitzats els partits i amb els nens ben alegres va arribar el torn dels pares. I és que des de la direcció del club es va voler buscar una activitat on pares i fills poguessin compartir una experiència conjunta i enfortir vincles.

Desplaçant-nos del pavelló al Casal de Cultura i ja arribades les 12 del migdia s’iniciava el taller de Risoteràpia a càrrec d’ Antoni Fontcuberta.

“Treure’s la por, aprendre a riure amb els altres i no dels altres, alliberar-se” van ser els requisits que va demanar Antoni Fontcuberta als participants. Més de 25 pares, joves i nens van engrescar-se en aquesta teràpia que s’iniciava amb una presentació d’allò més curiosa, dient el nom amb la llengua fora.

Un cop fet el primer contacte, arribava el torn de les dinàmiques de grup. Exercicis d’expressió corporal recreant situacions oposades, com ara avorriment i alegria, van fer que el grup comencés a coneixes i a compenetrar-se. Els més atrevits mostraven una gran energia en les seves recreacions mentre que els més vergonyosos començaven a deixar enrere el sentit del ridícul.

Va arribar el torn del contacte. Mentre que en les dinàmiques d’expressió corporal cada participant anava per lliure, en la següent dinàmica es buscava la interacció amb els companys. Grups de quatre, salutacions amb les mans creuades, encaixades de mà mostrant estats d’ànim i la preferida dels petits, benvingudes simulant l’idioma japonès. L’objectiu de la sessió era somriure, per tant no podia faltar un exercici dedicat als tipus de riure. El riure del lleó o el riure del trampós, entre d’altres, van ser els encarregats del seu contagi, i que la vergonya de la que parlàvem abans no es veies per enlloc.

Els participants anaven entrant en calor i mentre s’obrien les portes i finestres de la sala asseguraven que feia temps que no reien d’aquesta manera.

Després d’exercicis d’abraçades i retrobaments va arribar el moment de relacionar aquesta energia positiva amb el club. El president del CB Vila de Montornès va situar-se al centre d’una gran rotllana que no parava de botar i cridar, simulant la celebració de la obtenció del premi al millor club de Catalunya.

Els nens ja estaven esgotats però aquest cop eren els pares qui no volien marxar. Se sentien novament petits jugant amb globus i imitant a animals, i a ningú semblava preocupar-li el que pensés el del costat. Objectiu aconseguit.

Amb la rotllana de desitjos i el joc dels braços enllaçats, entre d’altres, arribàvem a la part final de la teràpia. La por havia marxat, la vergonya no existia, els somriures no eren d’aquells que s’esborren fàcilment, només quedava potenciar l’autoestima. Antoni Fontcuberta organitzava un túnel amb un passadís en mig per on els participants havien de passar i sentir-se les persones més extraordinàries del món. Crits com “Ole!”, “Guapa!”, “Tu si que vales!”, s’anaven repetint mentre els participants anaven caminant. Hi havia qui passava en parelles, els petits amb vergonya, o aquells que s’hi recreaven perquè volien allargar el seu minut de glòria. El punt i final arribava amb la rotllana dels adjectius, aquest cop eren els participant els encarregats de descriure amb un adjectiu el que havien sentit. Alegria, diversió i relaxació van ser els mots més repetits, concloent així un acte on no només s’aprèn a riure com un lleó, o a parlar en japonès, també t’ensenya a superar i trencar aquelles barreres internes que molts cops no ens deixen acabar de gaudir dels moments.

Amb aquest acte el Club de Basquet Vila de Montornès tornava a recalcar la importància dels valors a l’hora de crear un equip, i és que en l’esport la tècnica és molt important, però els valors i els principis són els que fan grans als jugadors.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 861 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't