EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Sentiments enterrats

Gerard Guix publica ‘El cementiri’. Un antic cementiri, convertit ja en museu i sense cap tomba visible, és l’escenari on transcorre tota l’acció de la novel·la.

El 9 Nou
18/10/2013

Tots els escriptors que han dibuixat utopies negatives de futur –distopies– ho han fet per avisar sobre els perills del present. El vigatà Gerard Guix segueix aquest corrent a la seva darrera novel·la, ‘El cementiri’ (Columna Edicions), on dibuixa un món deshumanitzat on ni tan sols es permet enterrar els difunts.

Un antic cementiri, convertit ja en museu i sense cap tomba visible, és l’escenari on transcorre tota l’acció de la novel·la. En el món ja no s’hi cap, i el poder no permet inhumar cadàvers, acte que ha estat substituït per cementiris virtuals. Desafiant les normes i els càstigs pels que no les compleixen, una noia –Isobel– intentarà soterrar el cos de la seva mare, convencent un misteriós enterramorts –Travis– que és l’únic guardià del cementiri-museu. Només aquests dos personatges apareixen al relat, que acaba amb un gir inesperat. La ficció permet “fer advertències, plantejar problemes morals”, diu l’autor. En aquest cas, sobre tot “el que no es fa ver quan hi érem a temps”, com per exemple, “que el poder estigui en mans de grans corporacions” que acaben controlant la vida i el pensament. “És el moment de passar a l’acció, si no ho pagarem en el futur”, afirma. A la novel·la, Gerard Guix ensenya les cartes: no crea un món nou i propi, sinó que fa explícits homenatges als seus referents literaris en la creació de distopies: Ray Bradbury i Fahrenheit 451, George Orwell i 1984, Philip K. Dick i Els androids somien xais elèctrics?.

La tria del cementiri no és casual: lloc on es fa un culte ancestral, que ens diferencia dels animals. “És un referent cultural, almenys a Occident… què passaria si ens ho prohibissin?”, es pregunta l’autor. El seu relat mostra altres limitacions d’aquest futur encara evitable: la impossibilitat de l’amor físic o el control del pensament amb l’abolició dels llibres.

‘El cementiri’ va néixer, originàriament, com una obra de teatre, que l’any 2006 va rebre un premi de la Fundació Romea per a nous textos. El premi consistia a posar en escena l’obra, al Festival Grec de Barcelona. La direcció, però, va quedar en mans de Calixto Bieito, que va modificar l’obra fins a convertir-la en un musical experimental i deixar-la irreconeixible per al seu autor. Van haver de passar cinc anys perquè Gerard Guix pogués recuperar els drets del text. El volia recuperar en el seu esperit original i aquesta vegada va decidir fer-ho en forma de novel·la.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 875 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't