| 10:10
Opinió

Triï el que triï cada centre, és important que s’obri un debat que transcendeix les parets de l’escola.

Quin ús es permet als mòbils als instituts?

La decisió que han pres tots els instituts de Granollers i Cardedeu és valenta: quan els alumnes travessin la porta dels seus centres han de deixar estar el mòbil. O sigui, l’han de guardar i no hi pot haver cap telèfon ni a les aules ni als passadissos ni al pati. De fet, l’institut Marta Estrada de Granollers va ser un dels pioners a implantar aquesta norma el 2015. El Departament d’Educació no prohibeix l’ús dels mòbils de forma generalitzada i dona llibertat a cada centre perquè decideixi si aplica o no cap prohibició. Però sembla que la Generalitat el que busca és que la comunitat educativa (professors, alumnes i famílies) hagin d’abordar un debat que no té una resposta categòrica, de sí o no.

Per una banda, els telèfons semblen un obstacle per a la concentració. Ara bé, també hi ha arguments que juguen a favor dels mòbils o, si més no, que cal concedir als joves confiança i llibertat. En primer lloc perquè l’escola ha fet un gran esforç per introduir les noves tecnologies a l’aula i no pot viure d’esquena a la realitat social. El mòbil és omnipresent per a tot i a tothora; i s’utilitza, a més de per comunicar-se i relacionar-se, per informar-se, entretenir-se, treballar i, per què no, també per a la formació. Des de la Generalitat encara posen un segon argument: prohibir indiscriminadament l’ús de tecnologies mòbils als centres pot constituir una restricció del dret dels menors a ser considerats ciutadans i entrar en contradicció amb els objectius curriculars vinculats a l’assoliment de la competència digital. Per tant, potser seria interessant, a l’hora de prendre una decisió com aquesta, escoltar amb atenció què hi diuen els alumnes.

No es tracta, doncs, d’un assumpte de sí o no, de blanc o negre, hi ha una gamma de grisos. Hi ha un sentiment majoritari a favor d’aquesta mesura restrictiva a Granollers o Cardedeu? Són interessants les reflexions que fan els mateixos alumnes: sense mòbil no se senten tan pressionats ni controlats; i tenen més temps per parlar entre ells i socialitzar-se.

Triï el que triï cada centre, és important que s’obri un debat que transcendeix les parets de l’escola.