Nil Martínez i Oriol Xicola. Vic
A Catalunya viuen 16.933 veneçolans que suposen un 1,56% de la població total d’estrangers. Són pocs si es comparen amb els 210.000 provinents del Marroc. Els ciutadans veneçolans són, estadísticament, una força minoritària a dia d’avui. Ocupen el 8è lloc en el de número d’estrangers dels països del centre i el sud d’Amèrica. La tendència, però, va en augment;. L’evolució de la població total i estrangera de l’Institut d’Estadística Català, deixa clar que el moviment migratori de Veneçuela a països com Espanya és una realitat. En els últims 10 anys d’estudi (2008-2018), la població ha augmentat considerablement en l’etapa 2015-2018. El 2015 n’hi havia 10.000. Ara, ja sobrepassen els 16.000.
El canvi de perfil en les etapes de l’emigració veneçolana
La primera i segona etapa d’emigració va tenir lloc entre l’any 1994 i 2012. Ambdues etapes es corresponen amb un perfil majoritàriament molt qualificat i vinculat al capital. La tercera etapa va tenir lloc quan la crisi es va agreujar, començant l’any 2015. Els emigrants aleshores ja tenien un altre tipus de perfil, un perfil amb un menor nivell educatiu i amb un nivell econòmic escàs. Aquesta situació es deu a un major volum de desplaçaments frontalers a causa de l’absència de capital, de la situació de misèria i gana viscuda al país i de la inseguretat social i jurídica.
Mauro Rodríguez, de Caracas, va emigrar a Catalunya l’any 2015 comenta que en els darrers anys la dictadura instaurada en el país ha fet que molts veneçolans “hagin de marxar a buscar-se la vida a l’estranger”. “No és una situació fàcil, en el meu cas vaig haver de deixar la meva família enrere. A l’arribar a Catalunya, em trobava molt sol, tampoc tenia feina. A dia d’avui, però, el meu sou ha arribat a ser estable i el meu objectiu és retrobar-me amb la família”.
Mireia Irujo, de Creu Roja de Manresa, afirma que els immigrants que arriben a Manresa han de sol·licitar el document d’arribada del Ministeri de Treball. Els que ho aconsegueixen, un cop arriben a Manresa, són acollits a Llar de Sant Joan de Déu. A la casa d’acollida conviuen famílies de diferents països. Els veneçolans són un dels grups més nombrosos junts als sirians i els pakistanesos. El coordinador de la Llar, Ignasi Amat, assegura que després de complir els objectius interns de l’acollida, se’ls busca pis i treball sota la tutela del ministeri. “No és fàcil per a molts. Depèn molt de la facilitat i la rapidesa per aprendre l’idioma i les aptituds per la feina sol·licitada”. En aquesta línia, comenta que, tanmateix, prop del 80% ho aconsegueix.
Llar de Sant Joan de Déu, Manresa.
Des de l’any 2014, l’Oficina Tècnica Laboral del Bages s’implica també amb el programa “Incorpora” donant lloc al programa que denominem d’Integració laboral; aquest mateix any inauguren el Programa de suport a la vida autònoma, i progressivament a partir de l’encàrrec de la gestió de l’equipament de la Llar Sant Joan de Déu de Manresa.
{{ comment.text }}