Treballar a Vitri volia dir tenir pa per tota la vida. Aquesta frase que tant s’havia pronunciat a Torelló porta implícit el que representava aquesta empresa i les que, com Sofiplast, a partir de la dècada dels seixanta van néixer al seu voltant, creant el principal centre de treball del poble.
L’imperi del grup Vemsa, que va néixer en un petit taller de llauneria a mitjans del segle XIX, s’ha anat desmuntant en els últims anys.
A finals de l’any 2004, el grup Vemsa inaugurava el seu propi museu en un espai rehabilitat on també quedava catalogat i classificat l’arxiu del grup. Aquestes dependències, al carrer Sant Josep de Torelló, van ser la segona seu de Vitri, l’empresa mare, que havia nascut l’any 1857, quan Fortià Bofill va obrir un taller de llauneria al carrer Nou.
A partir de la primera guerra mundial, la companyia va centrar-se en la que ha estat la seva activitat fins ara, la fabricació de casquets de bombeta. La gran expansió va arribar a partir de la dècada dels seixanta del segle XX, quan es va inaugurar la primera nau al polígon de Puigbacó, i va començar el procés de diversificació.
El grup va anar creixent amb la creació de Vem, dedicada als taps de pots de conserva; Còvit, centrada en els taps de perfumeria; VV Internacional, encarregada del disseny de la maquinària; Sofiplast, d’injecció de plàstics per a adrogueria, i Plastivit, a més de participar en multinacionals com Seaplast i Costertec.
El que durant molts anys va ser el conjunt d’empreses més important de Torelló donava feina el 2004 a unes 700 persones. Llavors també era notícia per la seva projecció internacional. S’anunciava l’oberutra de noves plantes del Brasil i a Mèxic quan el grup ja en tenia a Colòmbia, Portugal, Rússia, Singapur i la Xina.
Vitri, el gran emblema, fabricava en aquells moments quatre milions de casquets de bombeta diàriament, però ja havia presentat als seus treballadors un pla de reconversió. Les previsions van fallar, i l’empresa mare de Vemsa va entrar en una caiguda que l’ha portat al tancament.
El juny de 2006 arribava el primer expedient de regulació d’ocupació, que es va resoldre amb tretze acomiadaments i la recol·locació dels altres 38 afectats a diverses companyies del grup, i a la planta que Vitri havia obert a Eslovàquia.
Pràcticament dos anys més tard, l’empresa presentava un segon expedient. 35 dels poc més de 100 empleats van deixar de treballar-hi. I el cop final es començava a escriure a mitjans de desembre, quan s’anunciava l’acomiadament dels últims setanta treballadors, i la clausura definitiva de Vitri a Torelló. Queia el gran símbol.
L’any 2008 ha estat, fins ara, el més negre de la història de Vemsa. Acabava amb el tancament de Vitri, però havia començat amb la venda de Vem de Tapas Metálicas, i del 50% que el grup tenia a Seaplast i Costertec.
L’objectiu de les operacions, segons la direcció, era afegir liquiditat i concentra-se en les activitats més rendibles. Però al setembre, Vemsa va presentar un concurs de creditors, el que abans es coneixia com a suspensió de pagaments, per un deute de 75 milions d’euros. Finalment, després de les negogiacions amb el banc per al refinançament, el concurs es va retirar.
Vemsa té encara un altre front obert, als jutjats. Dues de les seves empreses, Covit i Vem, estan acusades d’haver contaminat amb percloretilè i Tricloretilè l’aqüífer del Ges de Torelló, que alimentava un pou que subministrava el 60% de l’aigua potable al municipi. Després de diversos recursos i d’haver passat per diferents estaments, l’Audiència Provincial de Barcelona dictaminava fa poques setmanes que el judici penal haurà de continuar.
{{ comment.text }}