L’any 2023 va ser el segon més càlid a Catalunya des de l’any 1950, com a mínim, i només superat pel 2022. A Europa l’any passat també va ser el segon més càlid, mentre que a escala global el 2023 es va situar en primera posició quant a temperatures elevades. Aquestes són algunes de les dades que ha fet públiques el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en el seu Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics 2023. Un treball que fa una anàlisi acurada de l’evolució del clima recent a Catalunya.
La temperatura mitjana anual a Catalunya ha augmentat 1,9ºC en els darrers 74 anys. La mitjana a l’estiu ha augmentat 0,38ºC per decenni en el període 1950-2023. De tots els mesos de l’any, el juny i l’agost són els que les temperatures augmenten a un ritme més alt, 0,40ºC/decenni. El treball també apunta que en el mateix període la mitjana anual de la temperatura màxima ha augmentat a un ritme superior (0,32ºC/decenni) al de la mitjana anual de mínima (0,20ºC/decenni).
La quantitat de pluja per al conjunt de Catalunya i per al període 1950-2023 ha tingut una disminució anual de 104 mm. L’any 2023 va ser el més sec a Catalunya des del 2050. Per contra, al conjunt d’Europa va ser un any especialment plujós, sobretot al centre i nord del continent. Segons el treball efectuat per l’SMC, totes les sèries estudiades proporcionen una tendència a la disminució de la precipitació anual a Catalunya. Disset sèries estudiades, però, presenten una tendència a la disminució especialment significativa perquè la majoria d’aquestes són al Pirineu i Prepirineu, un fet que agreuja la predisposició de recursos hídrics a Catalunya perquè en aquestes zones és on hi ha bona part de les capçaleres dels rius de les conques internes.
L’any passat també va ser l’any amb més insolació (nombre total d’hores de sol) al país des del 1951. El treball conclou que la insolació mitjana anual a Catalunya ha augmentat unes 254 hores respecte de mitjan segle XX. La zona de Lleida és la que presenta una tendència a l’increment més marcada (46 h/decenni) i la de Girona mostra el valor mínim (30,3 h/decenni). La primavera i l’hivern són les estacions amb més tendència a l’increment d’hores de sol a Catalunya. L’SMC destaca especialment l’increment d’insolació a l’hivern a la zona de Lleida, que es relaciona amb el descens del nombre d’hores de boira. També des de l’any 1951 ha augmentat el nombre de dies serens: 53 dies més que a mitjan segle XX.
El treball també destaca que en el període 1971-2023 ha augmentat la intensitat i durada de les sequeres, mentre que els períodes humits duren menys i són menys intensos. Per altra banda, el nivell del mar Mediterrani a la zona del Baix Empordà es mesura des de l’any 1990 i, en els darrers 34 anys, ha augmentat 10 centímetres. I la temperatura de l’aigua a la zona de l’Estartit augmenta a un ritme de 0,3ºC/decenni a 20 metres de fondària i de 0,2ºC/decenni a 50 i 80 metres.
Finalment, el butlletí destaca que els efectes de la sequera en el període 2021-23 ha permès observar una disminució de la floració a la primavera, reducció de la mida del fruit en alzines, ametllers, oliveres o vinyes i l’assecament total o parcial d’alguns individus de pi, roure, faig o vinya.
{{ comment.text }}