Els parquets | Beneficis i plors

Gairebé com la broma més repetida a les xarxes socials, és igual quan llegiu això: benefici rècord de la banca. Així ha estat en el tercer trimestre de l’any. 23.656 milions d’euros (un gens menyspreable 19,7% més que fa un any) que, per joia dels accionistes i indiferència dels clients, es van acumular en les caselles de resultats nets dels comptes de les principals entitats bancàries que cotitzen a borsa. Els directius d’aquests bancs podrien estar fent com els pilots de fórmula 1 o MotoGP quan fan podi: obrir les ampolles de cava i remullar-se sota les bombolles. Però no. Ells estan preocupats per qui s’han de preocupar. Pels seus treballadors o pels seus clients, com seria legítim? No, es preocupen pels accionistes. Per això no dubten a carregar contra el pèrfid govern que està preparant-se per allargar la vigència d’un impost que grava, precisament, que tinguin uns beneficis caiguts del cel. Concretament, del cel de Frankfurt, ciutat seu del Banc Central Europeu, on es determinen els tipus d’interès i on s’acorda que els bancs de la zona euro tinguin prou disponibilitat de diners per fer innecessari remunerar els estalvis dels ciutadans. Sense aquest impost, els directius bancaris podrien celebrar que repartirien més dividends. Està clar que la banca és un sector que pensa més en els accionistes que en uns clients als quals porten mesos segrestant-los la remuneració pels seus estalvis o els seus treballadors, sotmesos a una política de fusions gairebé constants que acaba comportant acomiadaments també gairebé constants. L’impost sobre la banca es va instaurar en un context en el qual la pujada dels tipus d’interès beneficiaria els comptes de les entitats. Això en un sector que tributa des de menys fronts que d’altres branques empresarials, perquè, per exemple, gairebé no té activitat que generi IVA. Cert que aporten per impost de societats, però aquesta aportació queda curta si es té en compte que part del nou benefici no prové exactament de l’activitat ordinària, sinó d’un context favorable que n’incrementa els guanys. És especialment paradoxal que un sector que fa una ostentació gairebé obscena de la seva tasca de responsabilitat social corporativa tingui tan poca predisposició a atendre les responsabilitats fiscals. La responsabilitat social comença per pagar impostos. La banca presenta beneficis històrics amb llàgrimes als ulls. I, posant de manifest l’opinió que els mereix un impost que consideren injust, han aconseguit que s’estigui parlant més del tribut que dels motius que han portat a aquests beneficis sense precedents. Com recull l’economista Jordi Goula en un article a Vilaweb, s’ha de tenir en compte que només pels marges per interessos, els sis bancs cotitzats han aconseguit incrementar un 9% els ingressos. I el creixement per les comissions que cobren als clients és del 8%. Els banquers exhibiran una gestió excel·lent, però en realitat, com els velers de la Copa Amèrica, només calia saber alinear la vela al vent i deixar-se portar. Per guanyar més diners, n’han tingut prou de cobrar més als que tenien un crèdit, pagar poc o gens al que hi tenen els estalvis i posar comissions a tort i a dret. Per guanyar diners no calen gaires cursos de l’IESE. En aquest context de beneficis rècord, els bancs fan sentir els seus plors de manera modulada. “S’ha de permetre a les empreses guanyar diners”, clama la presidenta del Banc Santander, Ana Botín, després que el seu banc declarés un benefici de 9.309 milions entre gener i setembre. Clarament, ningú li ha impedit de guanyar-ne, de diners. Concretament un 14,3% més de beneficis que fa un any. Després de declarar 7.622 milions de benefici, un 27% més, el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, assenyala que l’impost “obstaculitzarà el creixement d’Espanya”. Sense quedar-se curt, apunta que hi ha 50.000 milions d’euros menys de capital disponible per concedir crèdits o col·laborar en la inversió. No se sap ben bé d’on surt aquesta quantitat perquè de fet l’any passat es van recaptar 1.109 milions d’euros. O sigui, que caldrien 45 anys d’impostos per arribar a la xifra que diu aquest senyor, implicat d’altra banda en una operació de fusió amb el Banc Sabadell que, segons un estudi de Pimec, reduirà la disponibilitat de crèdit en 54.000 milions d’euros. La quasi coincidència de les xifres és gairebé poètica. Cínica, també. El plor és gairebé un bram en boca del conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, que, veladament, venia a dir que si no els fan cas s’enduran la seu fora, no ja de Catalunya, sinó de l’Estat espanyol. Ho feia remarcant l’analogia amb les amenaces del sector energètic, amb Repsol al capdavant, que desviarien inversions si no dequeia l’impost d’aquest sector. CaixaBank va guanyar un 16% més fins al setembre: 4.248 milions d’euros. El sector bancari guanya ara molts diners i demana que n’hi deixin guanyar només una dècada després de requerir del suport públic per tapar una gestió que si es qualifica de qüestionable es queda curt. El sector públic va destinar 58.000 milions d’euros a una reestructuració del sector que, se suposava, acabaria retornant. Dotze anys després, l’Estat n’ha recuperat 5.900. Poc més d’un 10%, que vol dir que és poc menys del 90% que és encara als llimbs (i una mínima part als balanços de CaixaBank, pel que encara en conserva l’Estat a través de Bankia). Aquesta amnèsia arriba a sublevar, però a la banca no li fa vessar ni una llàgrima.

Els parquets | Beneficis i plors

La nova normativa sobre facturació electrònica requerirà que totes les empreses i professionals hàgim d’actualitzar els nostres programaris de facturació i de gestió de caixa?

L’atur baixa fins els 6.850 desocupats a Osona

Manifestació de Sant Tomàs per reclamar més finançament pel sector de la discapacitat intel·lectual

Joan Boluda, el visionari “en procés de jubilar-me”

LA PREGUNTA

És bona idea que el Govern central creï una empresa pública per construir habitatge?

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

Operatiu antidroga de Viladrau: tres detinguts i l'haixix amagat en pneumàtics

La Guàrdia Civil confisca unes 1.500 joguines falses a Vic

A 215 per hora a l'Eix Transversal

Transformen un casal d’avis de Vic en una cafeteria oberta a tothom

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”