La societat resultant de l'assalt del BBVA al Sabadell controlaria més del 30% dels serveis de pagament amb targeta en comerços a tot l’Estat

Cub a la seu del Banc Sabadell a Sant Cugat del Vallès / foto: Albert Segura / ACN Diu la llegenda que, als anys 90, quan el Banc de Sabadell va decidir prescindir de la preposició per presentar-se davant dels mercats, el llavors alcalde de la ciutat, Antoni Farrés, es va indignar i va intentar persuadir el banc de fer el canvi. “Sabadell és una ciutat, no una marca”, clamava. El resultat de l’enuig i de les gestions de l’alcalde és prou notori: la preposició va caure. Lamentablement, no serà possible saber quina seria la reacció de Farrés en saber que tres dècades després el que està en risc de desaparèixer no és la preposició, sinó el nom de Sabadell i, de fet, el mateix banc que fa més d’un segle va néixer de la necessitat de la burgesia tèxtil de la ciutat de tenir un finançament a mida. L’anècdota ve a tomb del camí polititzat que pren l’OPA en l’assalt del BBVA al Banc Sabadell. Sovint, els embats de les grans corporacions passen per sobre de qualsevol intent polític d’aturar-los. Al cap i a la fi, en el cas actual, qui té la decisió final són els accionistes dels dos bancs. Si hi veuen avantatges, l’operació, hostil –com és el cas– o amistosa, tirarà endavant. La política hi pot posar arguments, consultes i, fins i tot, dificultats amb condicions que facin menys llaminera l’absorció, però tot depèn d’uns accionistes poc donats a sentimentalismes. En l’última setmana, els esdeveniments d’aquest procés, de vegades tediós, de l’OPA s’han precipitat arran del dictamen de la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) sobre l’efecte en el mercat d’una potencial fusió entre les dues entitats. El resultat és una “aprovació amb compromisos”. Significa que el banc comprador ha fet algunes concessions per pal·liar l’efecte de l’operació sobre la competència en el sector. O el que és el mateix, sobre l’efecte negatiu que un nou cas de concentració bancària té sobre empreses i particulars. El dictamen de la comissió recull que, efectivament, l’operació suposa “una amenaça sobre la competència efectiva en determinats àmbits del mercat de la banca minorista i de serveis de pagament”. Per una banda, s’apunta al risc de monopoli o elevada concentració del mercat en no pocs municipis. Per l’altra, la societat resultant controlaria més del 30% dels serveis de pagament amb targeta en comerços a tot l’Estat, amb un possible deteriorament de les condicions que s’imposen a les botigues i empreses per disposar d’aquests serveis. Davant d’aquesta situació, el banc comprador ha modificat aspectes de l’oferta. Diu que no tancarà oficines quan no n’hi hagi una altra a menys de 300 metres, ni en codis postals amb rendes baixes, ni on quedin menys de tres competidors, ni en municipis de menys de 5.000 habitants. El compromís també comporta el manteniment de les condicions comercials de clients particulars, autònoms i pimes a les àrees on hi hagi menys de quatre competidors. Més promeses: creació d’un compte per a clients vulnerables, amb menys comissions; per a pimes i autònoms, manteniment, durant tres anys, de totes les oficines especialitzades i de les línies de circulant a les que operen amb el Banc Sabadell i condicions especials per a les pimes catalanes i balears, les àrees on la competència queda més restringida si hi ha fusió. La CNMC deu haver considerat suficients aquests compromisos, perquè el seu dictamen autoritza l’operació. És un pas endavant significatiu, però no definitiu, per a l’OPA. El govern espanyol té alguna cosa a dir-hi, tot i que és inexacte dir que sigui l’última paraula. Dilluns comunicava que obria una consulta a cegues i amb resultats no vinculants. Posteriorment, el que pot fer és sumar encara més condicions en nom d’un interès general a preservar que és la del dret de clients i empreses a disposar d’un servei bancari que no sigui abusiu. La posició unànime de la comissió, que complica un rebuig per part del govern, té una lectura política. Fa uns mesos, quan Junts per Catalunya va obtenir un seient a la CNMC, no s’amagava que un dels interessos del partit era frenar l’OPA. El seu representant, en canvi, va votar a favor de l’autorització, i en el moment que algú fa esment d’aquesta més que aparent contradicció la resposta del partit és demanar al govern que, en un gest autoritari, freni l’operació. És curiós, d’altra banda, que a l’Estat espanyol, on el procés de concentració bancària es va accelerar amb els governs de tots colors posant-hi catifes vermelles, ara hi hagi escarafalls per una fusió més. La preocupació arriba tard. El catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat fa esment de l’anomenat índex Herfindahl Hirschman (IHH) per valorar la concentració de mercats. L’índex arriba a 10.000 punts, que indicarien una concentració total. El que quedi per sota de 1.500 és un mercat competitiu. Fins a 2.500, hi ha una concentració moderada, i a partir de 2.500, una concentració elevada. El 2021, les cinc principals entitats bancàries concentraven un 88% del mercat a Catalunya, amb un índex a tocar dels 2.500 punts. Lluny de millorar, el 2024, l’índex ja arribava a 2.800. Ara, la posició del govern es veurà, més enllà de declaracions de cara a la galeria, d’aquí a ben pocs dies. Pot posar unes condicions que compliquin l’OPA, valent-se, o no, del resultat de la consulta a cegues, o pot, senzillament, conformar-se amb el dictamen dels tècnics i permetre que l’operació avanci. Llavors, serà el moment dels accionistes, segurament, seran els menys influïbles per condicions polítiques. Una vegada més, com en la preposició que indignava l’alcalde de Sabadell fa trenta anys, els diners hi diran més que la política.

La societat resultant de l'assalt del BBVA al Sabadell controlaria més del 30% dels serveis de pagament amb targeta en comerços a tot l’Estat

Els parquets | Opa política, opa econòmica