Els dirigents del banc són conscients que el gruix dels accionistes estan fora de les lògiques sentimentals i valoraran si amb l’operació hi sortiran guanyant diners o si n’acabaran perdent

L’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA sobre el Banc Sabadell arriba a la fase decisiva. A aquestes alçades, el punt màxim de consens és que al banc basc per origen i madrileny per operativa haurà d’apujar el preu si vol que l’operació tiri endavant. La insistència per part del president del BBVA que no es canviaran els termes de l’oferta té més de jugada de pòquer amb males cartes que de vaticini real, però no ha de sorprendre que, per pura tàctica, l’entitat compradora no ho comuniqui fins que s’apropi la data límit per millorar el preu, la setmana vinent. El compte enrere per completar l’OPA va començar la setmana passada i els accionistes de l’entitat vallesana tenen fins al 7 d’octubre per manifestar si s’apunten o no a l’oferta del BBVA. En les condicions actuals, un accionista del Sabadell que volgués vendre’s les accions guanyaria un 10% més avui col·locant-les a qualsevol inversor en borsa que al preu que li pagaria el BBVA. És el que s’anomena prima negativa. Però, a més d’això, qualsevol accionista ha de tenir en compte altres aspectes. La setmana passada, el director general de la societat d’inversió Gaesco, Jaume Puig, els recollia en un article a Via Empresa. Apunta que, mentre que el Banc Sabadell concentra el 15% dels beneficis que han tingut les dues entitats sumades en els últims 18 mesos, les accions noves que emet el BBVA per intercanviar per títols del Sabadell representen un 13,6% del capital del banc basco-madrileny. Això comportaria una pèrdua per als accionistes de l’entitat vallesana. També afirma que el 60% dels beneficis del BBVA prové de països emergents, com Mèxic i Turquia, amb monedes més inestables que l’euro i, per tant, susceptibles de perdre valor. Un factor més que empeny a la necessitat d’apujar el preu perquè l’oferta sigui atractiva. Finalment, cal calibrar a quina de les entitats capitalitzaria els guanys estimats de 5.600 milions d’euros en els propers anys. Si, com s’apunta, el BBVA en capitalitza el gruix principal, un accionista del Banc Sabadell en veuria només una mínima part. Els càlculs d’aquest expert apunten que l’oferta del BBVA s’hauria de revaloritzar almenys en un 32% perquè a un accionista del Sabadell li sortissin els números. És en aquest context que, la setmana passada, es produïen els pronunciaments del consell d’administració del Banc Sabadell. El president del Banc, Josep Oliu, i el conseller delegat, César González Bueno, ja encaraven el discurs cap als accionistes. Si fins ara l’estratègia era alertar dels perills de la restricció de la competència bancària, dels equilibris de poder, de la dissolució d’un banc històric o dels efectes en forma de tancaments d’oficines i pèrdua d’ocupació, centraven la crítica en el preu. Els dirigents del banc són conscients que el gruix dels accionistes estan fora de les lògiques sentimentals i valoraran si amb l’operació hi sortiran guanyant diners o si n’acabaran perdent. Amb tot, no és sobrer recordar que hi ha aspectes que afecten la societat en general. La principal és l’agreujament de la concentració del mercat bancari espanyol. La patacada de la crisi financera, especialment intensa a l’Estat, va portar a un procés de fusions bancàries a preus de saldo. El resultat és que, avui, CaixaBank, el Banc Santander i el mateix BBVA concentren el 60% dels dipòsits dels estalviadors espanyols. Amb els del Banc Sabadell, ja concentrarien prop del 70%. Com menor sigui la competència més capacitat tindran aquestes poques entitats d’imposar condicions als clients quan contractin crèdits empresarials o hipoteques, i menys esforços en forma de remuneracions hauran de fer per captar nous clients. Una operació com la plantejada també contribuiria a reforçar el decantament de focus de poder cap a Madrid. Les fusions que ha protagonitzat el BBVA, unes quantes per cert, ho testimonien. Avui la seu del banc a Bilbao és ornamental i les grans decisions es cuinen a Madrid. A Catalunya, queden pocs rastres del que van ser Banca Catalana o les caixes de Sabadell, Terrassa o Manlleu, o Catalunya Caixa. El BBVA presumeix d’una catalanitat que es limita a poca cosa més que un gran nombre d’oficines. Evidentment, amb aquesta operació es perd identitat. La societat també s’ha pronunciat a través dels sindicats, contraris a una operació que, vista l’experiència de les fusions anteriors, comportarà acomiadaments i tancaments d’oficines. Tancaments d’oficines que també incidiran en un pitjor servei als clients. Són arguments, però qui té la decisió a les mans són els accionistes del Banc Sabadell. És per això que ara ressonen amb més intensitat els criteris econòmics. Perquè els accionistes que de debò tindran pes en la decisió no són exactament els que desfilen a les juntes atrets per l’obsequi que se’ls farà. Són fons d’inversió potents, com Black Rock, primer accionista amb un 6,7% del total, o Fintech Investments, o Goldman Sachs o Merrill Lynch, o asseguradores, com Zurich, segon accionista amb un 4,3%. Aquests inversors, poc amics de sentimentalismes i d’al·lèrgies a processos de gran concentració bancària, posaran en marxa excels i calculadores. Si els surt rendible, l’OPA triomfarà. Si no, fracassarà. Per això, el més raonable és pensar que, al preu actual, el BBVA està en desavantatge, perquè les grans operacions no acostumen a tancar-se a preus de saldo.

Els dirigents del banc són conscients que el gruix dels accionistes estan fora de les lògiques sentimentals i valoraran si amb l’operació hi sortiran guanyant diners o si n’acabaran perdent

Els parquets | Opes i saldos