No es tracta només de permetre que el treballador aprofiti el benefici fiscal, sinó d’estructurar la seva aplicació de manera segura i fiable

En un entorn d’internacionalització dels negocis normalitzada, l’exempció de l’article 7.p) de la Llei de l’IRPF encara gaudeix de bona salut i s’ha consolidat com una eina clau per optimitzar la fiscalitat dels treballadors que es desplacen a l’estranger. Aquesta norma, que va néixer com a eina per incentivar l’antipàtic tràngol d’haver de viatjar per treballar, avui impensable, o si més no, per mitigar la càrrega tributària no desitjada aplicada als territoris de destinació dels treballs, permet excloure de tributació fins a 60.100 euros anuals de les rendes obtingudes per treballs efectivament realitzats fora d’Espanya, sempre que concorrin certs requisits.

Com a primera reflexió, caldria plantejar-se si el seu import congelat manté l’atractiu que tenia quan es va introduir en la derogada Llei 40/1998 de l’IRPF. A finals dels noranta, 10 milions de pessetes era un import clarament encoratjador, que no té el mateix impacte avui, si atenem al preu de la nostra cistella de la compra.

En qualsevol cas, el 7p, com se’l coneix en l’argot dels que el pateixen i el gaudeixen, no només aplica sobre els dies treballats a l’estranger, sinó que també pot aplicar-se a retribucions específiques vinculades a projectes internacionals. Aquesta flexibilitat ha incentivat el seu ús en diversos sectors, ja que en moltes ocasions els dies efectius treballats a l’estranger no assoleixen imports atractius per a la seva aplicació i difícilment consumeixen el crèdit dels 60.100 euros.

Tanmateix, la correcta aplicació d’aquesta exempció no és senzilla i està subjecta a criteris interpretatius que han generat controvèrsia en la seva gestió. Per beneficiar-se’n, el treball s’ha de realitzar per a una empresa o entitat no resident a Espanya, en un país que no sigui considerat paradís fiscal, i ha d’existir una imposició anàloga a l’IRPF al territori on es presta el servei. Malgrat aquests requisits clars en la norma, l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) ha endurit el seu control, analitzant amb detall la justificació de l’estada a l’estranger i la naturalesa de les retribucions exemptes.

L’AEAT és molt reactiva al gaudi d’incentius fiscals i el 7p no és aliè a això. La casuística en les revisions és àmplia, posant sistemàticament traves al seu gaudi que van des de la qualitat de la justificació documental, a què s’entén per dia de treball, passant per si el poden aplicar els administradors i a qui beneficien els treballs en el si d’un grup.

A més, la interpretació de l’administració no sempre coincideix amb la de les empreses o empleats, generant incertesa, inseguretat jurídica i possibles contingències fiscals. Però després, un dels majors riscos sorgeix quan els empleats decideixen aplicar l’exempció pel seu compte, sense una estratègia coordinada amb l’empresa. Aquesta falta d’alineació genera els anomenats “llops solitaris” del 7p, que poden enfrontar-se a inspeccions i regularitzacions inesperades, afectant tant la seva situació personal com la relació amb el seu ocupador.

Doncs sí, el 7.p) és un generador nat de conflictes entre el seu gaudi i la correcta aplicació de les polítiques de preus de transferència de les empreses. No hi ha una exempció per 7.p) procedent, que no vagi associada a una factura de repercussió del servei en el si d’un grup multinacional.

Per evitar aquests problemes, és fonamental que les empreses integrin la gestió del 7.p) dins de les seves polítiques de recursos humans i compensació. No es tracta només de permetre que el treballador aprofiti el benefici fiscal, sinó d’estructurar la seva aplicació de manera segura i fiable, establint protocols clars per justificar l’exempció i documentar degudament cada desplaçament o projecte internacional. La coordinació entre departaments de RRHH, fiscalitat i els mateixos empleats és clau per minimitzar riscos i garantir una aplicació eficient i homogènia.

Un altre desafiament important és la càrrega burocràtica associada a la gestió de l’exempció. La recopilació de documentació, la traçabilitat dels desplaçaments i la justificació dels ingressos exempts poden esdevenir un obstacle operatiu. Per resoldre-ho, la tecnologia juga un paper clau. L’ús d’eines digitals mòbils de gestió fiscal, com Crowe Trip, permet automatitzar el control dels desplaçaments, generar informes amb informació estructurada i garantir que la documentació estigui disponible de manera àgil en cas d’una inspecció.

En definitiva, l’exempció del 7.p) no només és un incentiu fiscal atractiu, sinó també un factor estratègic per a la mobilitat internacional i la retenció de talent. No obstant això, el seu èxit depèn d’una correcta planificació i execució. Empreses i empleats han de treballar de la mà per evitar interpretacions errònies i maximitzar la seva seguretat jurídica. La implementació de polítiques internes clares i solucions tecnològiques adequades no només redueix el risc fiscal, sinó que també optimitza la gestió de la retribució internacional. La pregunta és: estem preparats per abordar aquest desafiament amb la serietat i rigor que requereix?

*Advocat, soci Àrea Fiscal de Crowe