És un dia especial i cal anar mudats. De fet, una de les primeres activitats que fan és una dutxa, això sí, de forma simbòlica. Obren l’aixeta, miren si l’aigua és freda, fan el soroll de l’aigua, agafen l’esponja, el sabó, s’ensabonen, s’esclareixen i es pentinen, es vesteixen i es posen les sabates. Els que poden ho fan drets i tot acompanyat dels moviments corresponents. Són els participants al projecte CulturaMent de Castellterçol que feien la darrera sessió aquest dissabte al matí a Cal Recoder.
Es tracta d’una prova pilot que la Diputació de Barcelona ha proposat a 12 municipis de tota la demarcació i que promou l’organització d’activitats culturals adreçades a persones grans amb malalties neurodegeneratives i els seus familiars i cuidadors. A Castellterçol han optat per un taller de música i un altre de moviment, a càrrec de Natàlia Garcia, Sandra Jurado i La Cris, les quals n’han fet vuit sessions durant les dues primeres setmanes de novembre.
En la d’aquest dissabte, a mode de resum, també proposaven als participants passar un gest que de mica en mica anaven complicant: primer amb so, després sense so i finalment com si fossin un animal. I després ho feien amb les emocions, alegria, sorpresa, por o ràbia. I la vergonya de tots plegats anava quedant enrere de mica en mica. També quan havien de dir el seu nom entonant una petita melodia. La Maria, una de les participants que era reticent a l’hora de cantar a l’inici va fer una bona floritura al seu torn, i encara al final va delectar els companys recitant un vers.
Les tres talleristes asseguraven en acabar que ha estat “brutal veure el canvi en dues setmanes” que han fet alguns dels participants al projecte. Garcia, Jurado i La Cris apuntaven que el primer dia alguns eren reticents a participar-hi s’han acabant deixant anar i han acabat cantant i ballant, a banda que s’ha creat un vincle molt gran en el grup. De fet, La Cris remarcava que a elles “ens han omplert un buit”, ja que “els joves també necessitem el contacte amb els grans”. Hi pot haver connexió però “si no hi ha el contacte no t’adones de la connexió” i això també els feia reflexionar sobre “com volem envellir”.
Després de cantar els noms, la sessió continuava amb música. Les talleristes demanaven a les persones grans que proposessin cançons. En triaven de populars que els recordaven la seva infància com El gegant del Pi, El Senyor Ramon o Les nenes maques del dematí. Primer les cantaven i de mica en mica hi afegien percussió corporal i moviments de diferents parts del cos. I arribava el moment de relaxar-se amb petits massatges al so de la música en directe de La Cris.
Jordi Roig, de l’àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, assegurava que la cultura “és un element transformador que pot ajudar en el benestar de la societat en general, des dels petits fins a la gent gran”. Per aquest motiu van idear aquest programa adreçat a persones amb principis de demència, ja que fer activitats “els pot ajudar a millorar la qualitat de vida, l’aspecte emocional, relacional i memorístic”, la qual cosa “pot endarrerir el desenvolupament”de la malaltia neurodegenerativa.
El regidor de Cultura de Castellterçol, Oriol Casso, remarcava que durant les sessions s’han viscut “moments molt màgics” i que intentaran poder tornar a participar en el programa. La valoració és molt positiva i els mateixos participants, quan dissabte miraven el vídeo resum del que han estat els darrers 15 dies, ja demanaven repetir. Alguns es coneixien del poble però ara han creat una gran família, ja que els tallers, com deien alguns d’ells, “ens han portat a un altre món” en què “els dies s’han fet curts”
{{ comment.text }}