EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

La desigualtat és un determinant fonamental per a la salut i el benestar

Leire Pajín, directora de Desenvolupament Global de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) parla dels grans reptes de la salut planetària

El canvi climàtic té un impacte directe en la salut. La pol·lució de l’aire, la contaminació de l’aigua o les radiacions són determinants en algunes malalties. Hi ha dades científiques que avalen, per exemple, l’impacte en la salut de l’actual model de mobilitat urbana o del fet de no tenir cap àrea verda al voltant de l’espai on s’habita. Estaríem parlant de càncers i malalties respiratòries o cardiovasculars.

D’altra banda, la globalització és un factor clau a tenir en compte en la transmissió de malalties, tal com es va comprovar amb la pandèmia de la covid-19: “Un brot epidèmic que surt a milers de quilòmetres del nostre país, triga a afectar-nos exactament el temps que triga una persona a viatjar de la Xina a Barcelona; i avui som més conscients que mai d’aquesta globalitat”. Qui ho explica és Leire Pajín, directora de Desenvolupament Global de l’ISGlobal i ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat entre 2010 i 2011.

Aquesta globalització que afecta també la transmissió de malalties del Sud al Nord ja es va posar en evidència amb l’Ebola: “La mobilitat humana fa que avui aquestes malalties no siguin d’un país, sinó globals”. Per aquesta raó, des de l’ISGlobal insisteixen molt en la importància que té un accés universal a vacunes i a medicaments “per una qüestió de justícia i equitat, però també per una qüestió d’eficiència”. Si tots els països de l’Àfrica i d’Amèrica Llatina no tenen accés a vacunes i medicaments, “la pandèmia mai podrà erradicar-se”, diu.

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) va néixer l’any 2010 i rep l’impuls econòmic de la Fundació La Caixa, el govern de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu és millorar la salut global i promoure l’equitat en salut a través de l’excel·lència en la recerca, així com la translació i aplicació del coneixement. Organisme de referència en salut global a escala internacional, és un dels centres pioners a conjugar la recerca sobre malalties transmissibles amb la recerca sobre malalties cròniques i les seves causes mediambientals i climàtiques.

Contaminació i manca d’aigua

Relacionat amb la manca d’aigua i la contaminació d’aquesta cal destacar que els problemes més greus són la falta d’investigació de la qualitat de l’aigua als països del Sud i la falta d’una legislació més contundent en aquests països, la qual cosa fa que siguin més vulnerables a malalties relacionades amb l’aigua. L’ISGlobal té actualment projectes de translació, cooperació i investigació a països d’Europa. Un estudi recent conclou la necessitat de revisar els nivells permesos de nitrats a l’aigua de manera que garanteixin que no impliquen un risc en la salut humana. L’estudi ha pogut constatar que el nitrat a l’aigua de consum podria ser un factor de risc de càncer de pròstata a llarg termini i ha pogut demostrar que el nitrat arriba fins a l’aigua de l’aixeta i l’embotellada procedent de fertilitzants utilitzats en l’agricultura i dels excrements de la ramaderia intensiva. La pluja l’arrossega cap als aqüífers i rius. D’altra banda, aquest mes s’ha donat a conèixer els resultats d’un altre estudi que ha detectat nivells alts de metalls pesats en l’orina de la població indígena de l’Amazònia peruana. Són persones que viuen a prop d’àrees d’extracció de petroli. En concret, s’han trobat nivells alts de mercuri, arsènic i cadmi en població infantil i adulta i s’han associat a l’aigua que consumeixen i amb la que es banyen.

Futures pandèmies

Els principals reptes de salut als quals s’enfronta la societat del segle XXI són les pandèmies, però també l’impacte dels determinants socials i ambientals; per tant, des de l’ISGlobal entenen que cal intervenir en molts àmbits: “Avui, la lluita contra el canvi climàtic està molt lligada al benestar i la salut”.

Enfortir la capacitat de preparació i resposta a crisis sanitàries i climàtiques és la darrera fita de l’objectiu de desenvolupament sostenible número 3 dedicat a la Salut i el Benestar. De fet, aquesta darrera fita “segurament va passar desapercebuda abans de la pandèmia”, diu Pajín. I la globalització de la mobilitat afegida als efectes del canvi climàtic ens portarà futures pandèmies. En aquest sentit, l’ISGlobal està involucrat en els debats que hi ha al si de la Unió Europea, que treballa en la creació d’una agència per tal de tenir una preparació i una resposta més ràpida i unitària de tots els països davant de pròximes crisis: el concepte preparedness en anglès (preparació, detecció i resposta ràpida a epidèmies). Aquests organismes, a banda de a escala europea, és necessari que es creïn també a escala estatal i municipal. A escala mundial, Pajín destaca que els problemes són globals “i no tenim institucions de governança global”. Des de l’ISGlobal es veu molt necessària la reforma de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): “Necessitem una OMS molt més forta, amb més capacitat d’intervenir en tots els països i amb mandats vinculants”. Per tant, aposta per una reforma “que sigui realment estructural i que enforteixi el seu rol”.

Els efectes de la crisi climàtica “estan perfectament mesurats pels científics”, que, amb models matemàtics, poden fer projeccions, per exemple, de l’augment de temperatura. Això permet tenir una visió de quin tipus de malalties tropicals podem tenir o poden augmentar en determinats països. En aquest sentit, apunta que “afortunadament tenim més capacitat d’informació que mai i hem de tenir la capacitat d’anticipar-nos i respondre”, subratlla.

El repte demogràfic

La societat europea i, per extensió, l’espanyola i la catalana tenen una bona esperança i qualitat de vida però, per altra banda, tenen una alta proporció de gent gran “que ens obliga a fer una reflexió sobre els sistemes sanitari i sociosanitari”; és a dir, “quin pes tindrà aquesta població sobre els nostres sistemes i també quin tipus de malalties tindrem. Segurament seran les vinculades a malalties cròniques i de gent gran”. Les malalties no transmissibles i cròniques com la diabetis o el càncer es consideren les més importants de la societat actual, abans ho eren les malalties infeccioses. Per tant, diu Pajín, “hem d’intervenir en diferents àmbits de la societat i en diferents estratègies: socials, sanitàries, econòmiques, etc., per tenir resultats”.

Per això subratlla la importància de treballar en una estratègia transversal per fer front a la desigualtat “no només la mundial, que és evident, sinó també la dels nostres territoris”. I posa diversos exemples: la pandèmia no ha impactat igual a les dones que als homes; “les dones tenim una exposició molt més alta pel nostre rol social, pel nostre rol en el món de les cures i en el domèstic, per tant, hem estat molt més exposades que els homes”. I afegeix que tampoc no ha impactat igual a la gent que té recursos i a la gent que no en té; a la gent que té una feina fixa i a la que no la té; a la gent que té accés al sistema sanitari dels països i a la gent que no hi té accés. En definitiva, “la desigualtat és un determinant fonamental per a la salut i el benestar”.

Un sistema universal de salut fort

Per afrontar-la Pajín diu que si parlem de desigualtats entre homes i dones “jo crec que el sistema sanitari i la política sanitària necessiten una perspectiva de gènere”. Això s’ha de traduir en recerca, tractaments i estratègies de salut: “Avui sabem que hi ha malalties que tenen un impacte diferent en homes i en dones”. Per tant, es necessita més investigació respecte a les dones i a l’impacte de les malalties en elles.

Després, una perspectiva de gènere “en l’explicació dels símptomes, en els tractaments i, naturalment, en tot el missatge de sensibilització social”. I aquí es mostra contundent: “Si parlem de desigualtats socials en general, en la meva opinió, no hi ha un instrument que tingui més garanties d’igualtat que un sistema universal de salut”. I aquesta és la raó del treball que es porta a terme des de l’ISGlobal “per tenir un sistema universal de salut que sigui fort i que tingui capacitat per atendre tots els ciutadans amb independència dels seus recursos”. Per tenir uns sistemes sanitaris públics forts cal més dotació econòmica, “i mesures de sostenibilitat”. Apunta que si varia la piràmide de població (més envellida i menys naixements) anem cap a una societat en què tindrà molt més pes la sanitat pública i menys el sistema educatiu. Per tant, “necessitem anticipar-nos a aquests canvis i fer reformes que garanteixin aquesta sostenibilitat del sistema, explica. I afegeix que el sistema ha de reconèixer els seus professionals des del punt de vista de la remuneració econòmica i també una bona política d’inversió en innovació. No li agrada parlar de despesa en sanitat “perquè crec que és una inversió econòmica com a país i també en igualtat social i, per tant, una de les millors inversions que un país pot fer”.Lourdes Corominas

El canvi climàtic té un impacte directe en la salut. La pol·lució de l’aire, la contaminació de l’aigua o les radiacions són determinants en algunes malalties. Hi ha dades científiques que avalen, per exemple, l’impacte en la salut de l’actual model de mobilitat urbana o del fet de no tenir cap àrea verda al voltant de l’espai on s’habita. Estaríem parlant de càncers i malalties respiratòries o cardiovasculars.

D’altra banda, la globalització és un factor clau a tenir en compte en la transmissió de malalties, tal com es va comprovar amb la pandèmia de la covid-19: “Un brot epidèmic que surt a milers de quilòmetres del nostre país, triga a afectar-nos exactament el temps que triga una persona a viatjar de la Xina a Barcelona; i avui som més conscients que mai d’aquesta globalitat”. Qui ho explica és Leire Pajín, directora de Desenvolupament Global de l’ISGlobal i ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat entre 2010 i 2011.

Aquesta globalització que afecta també la transmissió de malalties del Sud al Nord ja es va posar en evidència amb l’Ebola: “La mobilitat humana fa que avui aquestes malalties no siguin d’un país, sinó globals”. Per aquesta raó, des de l’ISGlobal insisteixen molt en la importància que té un accés universal a vacunes i a medicaments “per una qüestió de justícia i equitat, però també per una qüestió d’eficiència”. Si tots els països de l’Àfrica i d’Amèrica Llatina no tenen accés a vacunes i medicaments, “la pandèmia mai podrà erradicar-se”, diu.

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) va néixer l’any 2010 i rep l’impuls econòmic de la Fundació La Caixa, el govern de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu és millorar la salut global i promoure l’equitat en salut a través de l’excel·lència en la recerca, així com la translació i aplicació del coneixement. Organisme de referència en salut global a escala internacional, és un dels centres pioners a conjugar la recerca sobre malalties transmissibles amb la recerca sobre malalties cròniques i les seves causes mediambientals i climàtiques.

Contaminació i manca d’aigua

Relacionat amb la manca d’aigua i la contaminació d’aquesta cal destacar que els problemes més greus són la falta d’investigació de la qualitat de l’aigua als països del Sud i la falta d’una legislació més contundent en aquests països, la qual cosa fa que siguin més vulnerables a malalties relacionades amb l’aigua. L’ISGlobal té actualment projectes de translació, cooperació i investigació a països d’Europa. Un estudi recent conclou la necessitat de revisar els nivells permesos de nitrats a l’aigua de manera que garanteixin que no impliquen un risc en la salut humana. L’estudi ha pogut constatar que el nitrat a l’aigua de consum podria ser un factor de risc de càncer de pròstata a llarg termini i ha pogut demostrar que el nitrat arriba fins a l’aigua de l’aixeta i l’embotellada procedent de fertilitzants utilitzats en l’agricultura i dels excrements de la ramaderia intensiva. La pluja l’arrossega cap als aqüífers i rius. D’altra banda, aquest mes s’ha donat a conèixer els resultats d’un altre estudi que ha detectat nivells alts de metalls pesats en l’orina de la població indígena de l’Amazònia peruana. Són persones que viuen a prop d’àrees d’extracció de petroli. En concret, s’han trobat nivells alts de mercuri, arsènic i cadmi en població infantil i adulta i s’han associat a l’aigua que consumeixen i amb la que es banyen.

Futures pandèmies

Els principals reptes de salut als quals s’enfronta la societat del segle XXI són les pandèmies, però també l’impacte dels determinants socials i ambientals; per tant, des de l’ISGlobal entenen que cal intervenir en molts àmbits: “Avui, la lluita contra el canvi climàtic està molt lligada al benestar i la salut”.

Laboratori CEK d’ISGlobal | Foto: Pau Fabregat

Enfortir la capacitat de preparació i resposta a crisis sanitàries i climàtiques és la darrera fita de l’objectiu de desenvolupament sostenible número 3 dedicat a la Salut i el Benestar. De fet, aquesta darrera fita “segurament va passar desapercebuda abans de la pandèmia”, diu Pajín. I la globalització de la mobilitat afegida als efectes del canvi climàtic ens portarà futures pandèmies. En aquest sentit, l’ISGlobal està involucrat en els debats que hi ha al si de la Unió Europea, que treballa en la creació d’una agència per tal de tenir una preparació i una resposta més ràpida i unitària de tots els països davant de pròximes crisis: el concepte preparedness en anglès (preparació, detecció i resposta ràpida a epidèmies). Aquests organismes, a banda de a escala europea, és necessari que es creïn també a escala estatal i municipal. A escala mundial, Pajín destaca que els problemes són globals “i no tenim institucions de governança global”. Des de l’ISGlobal es veu molt necessària la reforma de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): “Necessitem una OMS molt més forta, amb més capacitat d’intervenir en tots els països i amb mandats vinculants”. Per tant, aposta per una reforma “que sigui realment estructural i que enforteixi el seu rol”.

Els efectes de la crisi climàtica “estan perfectament mesurats pels científics”, que, amb models matemàtics, poden fer projeccions, per exemple, de l’augment de temperatura. Això permet tenir una visió de quin tipus de malalties tropicals podem tenir o poden augmentar en determinats països. En aquest sentit, apunta que “afortunadament tenim més capacitat d’informació que mai i hem de tenir la capacitat d’anticipar-nos i respondre”, subratlla.

El repte demogràfic

La societat europea i, per extensió, l’espanyola i la catalana tenen una bona esperança i qualitat de vida però, per altra banda, tenen una alta proporció de gent gran “que ens obliga a fer una reflexió sobre els sistemes sanitari i sociosanitari”; és a dir, “quin pes tindrà aquesta població sobre els nostres sistemes i també quin tipus de malalties tindrem. Segurament seran les vinculades a malalties cròniques i de gent gran”. Les malalties no transmissibles i cròniques com la diabetis o el càncer es consideren les més importants de la societat actual, abans ho eren les malalties infeccioses. Per tant, diu Pajín, “hem d’intervenir en diferents àmbits de la societat i en diferents estratègies: socials, sanitàries, econòmiques, etc., per tenir resultats”.

Per això subratlla la importància de treballar en una estratègia transversal per fer front a la desigualtat “no només la mundial, que és evident, sinó també la dels nostres territoris”. I posa diversos exemples: la pandèmia no ha impactat igual a les dones que als homes; “les dones tenim una exposició molt més alta pel nostre rol social, pel nostre rol en el món de les cures i en el domèstic, per tant, hem estat molt més exposades que els homes”. I afegeix que tampoc no ha impactat igual a la gent que té recursos i a la gent que no en té; a la gent que té una feina fixa i a la que no la té; a la gent que té accés al sistema sanitari dels països i a la gent que no hi té accés. En definitiva, “la desigualtat és un determinant fonamental per a la salut i el benestar”.

Un sistema universal de salut fort

Per afrontar-la Pajín diu que si parlem de desigualtats entre homes i dones “jo crec que el sistema sanitari i la política sanitària necessiten una perspectiva de gènere”. Això s’ha de traduir en recerca, tractaments i estratègies de salut: “Avui sabem que hi ha malalties que tenen un impacte diferent en homes i en dones”. Per tant, es necessita més investigació respecte a les dones i a l’impacte de les malalties en elles. Després, una perspectiva de gènere “en l’explicació dels símptomes, en els tractaments i, naturalment, en tot el missatge de sensibilització social”. I aquí es mostra contundent: “Si parlem de desigualtats socials en general, en la meva opinió, no hi ha un instrument que tingui més garanties d’igualtat que un sistema universal de salut”. I aquesta és la raó del treball que es porta a terme des de l’ISGlobal “per tenir un sistema universal de salut que sigui fort i que tingui capacitat per atendre tots els ciutadans amb independència dels seus recursos”. Per tenir uns sistemes sanitaris públics forts cal més dotació econòmica, “i mesures de sostenibilitat”. Apunta que si varia la piràmide de població (més envellida i menys naixements) anem cap a una societat en què tindrà molt més pes la sanitat pública i menys el sistema educatiu. Per tant, “necessitem anticipar-nos a aquests canvis i fer reformes que garanteixin aquesta sostenibilitat del sistema, explica. I afegeix que el sistema ha de reconèixer els seus professionals des del punt de vista de la remuneració econòmica i també una bona política d’inversió en innovació. No li agrada parlar de despesa en sanitat “perquè crec que és una inversió econòmica com a país i també en igualtat social i, per tant, una de les millors inversions que un país pot fer”.

La resistència als antibiòtics i l’accés a les vacunes

Una de les lliçons apreses arran de la pandèmia va ser la importància de l’accés a les vacunes. La Unió Europea hi va tenir accés i va tenir èxit en la compra i en la distribució als països perquè va fer una compra conjunta i amb capacitat potent de negociació amb la indústria farmacèutica. També es van utilitzar alguns instruments com el mecanisme Covax, un espai de donació i solidaritat dels països del Nord amb els del Sud que va permetre accelerar el desenvolupament i la fabricació de vacunes contra la covid-19 amb la finalitat de garantir-ne un accés just i equitatiu per a tots els països del món.

Pajín apunta que, a banda d’instruments com Covax, per garantir l’accés universal a les vacunes cal obrir el debat de les patents: “Tenir excepcions de la llicència de patents en moments de crisi o d’emergència”. També, definir com s’ha de fer per augmentar les capacitats de producció de medicaments i de vacunes dels països del Sud i com aquests poden tenir un millor accés al coneixement i als resultats de la recerca. Des de l’ISGlobal s’està treballant actualment en diferents projectes per enfortir les capacitats de fer assajos clínics, per exemple a l’Àfrica. També s’està treballant per promoure un diàleg i un debat entorn al model d’innovació i accés als medicaments.

Vacunes contra la covid-19

Una altra àrea que es treballa des de l’ISGlobal “i que és clarament un repte que tenim davant nostre” és la resistència als antibiòtics per poder preparar-se per les conseqüències que pot tenir. Aquí hi ha diferents línies de treball; per una banda, la investigació i recerca relacionada amb els antibiòtics i la capacitat de resistència i per altra banda, poder tenir més coneixement de la realitat europea, però també per exemple del nord d’Àfrica. En aquest sentit, la institució treballa conjuntament amb l’Observatori del Mediterrani al Marroc i amb xarxes d’institucions de salut de l’Àfrica per obtenir dades de la situació real de la resistència als antibiòtics en aquells països. Finalment i com a tercera línia de treball, es fa una tasca de sensibilització de la societat per donar a conèixer la importància de tenir un comportament responsable amb els antibiòtics i de l’impacte que té fer-ne un mal ús.

La translació del coneixement: impactar en les polítiques públiques

L’ISGlobal treballa, d’una banda, en projectes d’investigació de malalties infeccioses com la malària, el VIH o la malaltia de Chagas. Són malalties que afecten sobretot els països del Sud. D’altra banda, es treballa en investigacions entorn a la salut urbana i ambiental: canvi climàtic i pol·lució de l’aire i de l’aigua “és a dir, tota la part de determinants ambientals de la salut”, explica Leire Pajín. La institució que representa també treballa en educació i formació: imparteix dos màsters, un en Salut Internacional i un altre en Salut Pública.

La translació de coneixement és el principal motor d’ISGlobal i la diferència amb altres instituts de recerca radica en el fet que “volem que el nostre coneixement, que el resultat de la nostra recerca, no es quedi només en l’àmbit de la investigació o les publicacions científiques, sinó que tingui un impacte en la societat”.

Les ciutats tenen també un gran impacte en la salut i el benestar com el gran volum de trànsit o la manca de zones verdes

I aquest impacte es produeix a través de diferents instruments: la comunicació i la difusió de la recerca i coneixement; les polítiques públiques: “Nosaltres volem impactar a millorar les polítiques públiques” per poder tenir una millor salut i un millor benestar, i la cooperació. En aquest sentit, la institució treballa amb països del sud, amb ONG i amb institucions públiques dels països per millorar la qualitat de vida i la salut.
Actualment l’ISGlobal està treballant amb el Marroc en un instrument menys invasiu per detectar la meningitis als infants i està tenint molt bon resultat. També treballen temes de salut planetària a l’Amèrica Llatina investigant la malaltia de Chagas a través de diverses plataformes a Bolívia.

Pel que fa a l’impacte en les polítiques públiques, defensa la necessitat que les ciutats tinguin menys cotxes i més espais verds: “Hem publicat diversos estudis que constaten l’impacte directe que té aquesta decisió urbana en la salut. I per nosaltres és molt important que la translació del resultat d’aquest estudi tingui després un impacte en la política pública”. Propugnen aquest canvi a Barcelona, Catalunya, l’Estat espanyol i també en els àmbits europeu i internacional.

I parlant de ciutats, diu que les condicions de vida són un determinant social que té una implicació directa en la salut. I aquí hi podríem incloure fenòmens com la gentrificació o la pobresa energètica. L’ISGlobal es fa seu el concepte de l’OMS One Health (una sola salut), però “anem més enllà, i parlem de salut planetària perquè la salut del planeta, dels animals, de les persones està totalment connectada”; de fet, la relació de les malalties dels animals amb la salut de les persones “s’ha vist clarament amb la pandèmia”.

L’accés universal a la salut materna, infantil i reproductiva és una prioritat

La salut maternoinfantil “continua essent un dels objectius absolutament prioritaris” per l’impacte en la mortalitat de les dones i els infants a tot el món. Al voltant de 285.000 dones moren cada any per  complicacions derivades de l’embaràs, el part o el puerperi. Aquestes morts evitables es produeixen en països en vies de desenvolupament. La major part de les morts maternes, infantils i d’adolescents així com els infants nascuts morts es concentren en només dues regions: l’Àfrica subsahariana i l’Àsia meridional.

L’ISGlobal té un programa de recerca en salut materna i infantil i treballa en països com Sierra Leone o Moçambic. Segons la institució, una dona de l’Àfrica subsahariana té un risc 130 vegades més gran de  morir per causes relacionades amb l’embaràs o el part que una dona d’Europa o l’Amèrica del Nord. Un nen nascut en un país d’ingressos baixos té una esperança de vida mitjana en néixer d’uns 63 anys, en  comparació amb els 80 d’un país d’ingressos alts.

Són només algunes de les dades que es poden trobar al web d’ISGlobal. El desembre passat la institució  va crear el capítol espanyol de l’organització Women in global health, que impulsa la igualtat de gènere  en el camp de la salut. L’accés universal als serveis de salut sexual i reproductiva “és un repte continu i a tot arreu”, diu Pajín. Hi ha països en què els drets de les dones estan “totalment trepitjats, estem parlant de l’Afganistan, però també de l’Iran” i a molts països de l’Amèrica Llatina tampoc no es compleixen els  drets sexuals i reproductius. Allà “s’està fent un esforç per aprovar una nova legislació, però hi ha encara unes dades de mortalitat i d’embarassos no desitjats de noies joves i adolescents molt elevades”.

Pajín subratlla, però, que en societats modernes i democràtiques l’accés universal als serveis de salut  sexual i reproductiva també és un repte “i n’hem de ser molt conscients”. Recorda que hi ha hagut debats als països del Nord entorn a l’avortament, a la píndola del dia després, a les campanyes d’educació sexual a les escoles, “i hi ha controvèrsia encara”, i no s’oblida tampoc de la que ha generat recentment la  gestació subrogada. També destaca que “a Europa tenim països que han anat enrere en drets sexuals i reproductius; per tant, sempre hi hem d’anar treballant, no es pot abaixar la guàrdia”.

Enfortir la prevenció en salut mental

Ampliar el focus sobre la salut mental és una de les conseqüències de la pandèmia i “afortunadament va posar a l’agenda el debat” sobre aquest aspecte de la salut, diu Leire Pajín. De fet, la salut mental sempre ha estat allà, “però era com la germana petita i no formava part dels grans debats de salut”, reconeix. Actualment s’estan canviant les polítiques públiques “enfortint-les” amb un missatge més “preventiu de la importància de la gestió emocional”, d’integrar les emocions i la salut mental i no només física: “Estem canviant molt, tot i que tenim encara recorregut per fer”.

En salut mental també és important posar el factor desigualtat damunt la taula, “perquè hi ha un impacte evident entre la gent més vulnerable i també, de nou, hi ha un biaix de gènere evident en la salut mental”. Hi ha dades que posen de manifest que algunes malalties impacten més en dones que en homes “i és important tractar les raons per les quals això es produeix”. Aquestes raons tenen molt a veure amb el rol social de les dones: dobles i triples càrregues socials, estrès…, “per tant, la discriminació que encara patim. Hi ha molts dels elements de la nostra vida, de la desigualtat social que hi tenen a veure. I això té un impacte directe en la nostra salut mental”.

La pandèmia va visibilitzar com mai els problemes de salut mental

A banda de l’ampliació del focus sobre la salut mental que ha provocat la pandèmia, també ha ajudat molt a posar-lo sobre la taula el fet que “hi ha gent cada vegada més rellevant que parla en públic de la seva malaltia”. Això, diu, “està contribuint de manera molt clara a desestigmatitzar aquesta realitat” i a tenir en compte que afecta a més població de la que ens pensem.

A més, les administracions públiques comencen a parlar-ne, “a posar telèfons i instruments de detecció i atenció”, un fet que ajuda que la societat tingui més sensibilització per aquesta qüestió. Considera que hi ha una sensibilització i preocupació concretes per la salut mental de joves i adolescents “que segurament tenen a veure amb l’impacte de les noves tecnologies, les xarxes socials…”.

Precisament un estudi de l’ISGlobal en col·laboració amb el Consell General de Col·legis Farmacèutics, La salud mental en España, assenyala que en països de renda alta la prevalença de la depressió ha augmentat un 22,1% i de l’ansietat ho ha fet un 25,2%. De fet, assegura que a escala global, de cara al 2030, els problemes associats a la salut mental seran la principal causa de pèrdua de vida saludable.

El treball apunta que les noves prioritats a l’hora d’abordar la salut mental han de posar el focus en la inclusió social, la lluita contra l’estigma i el respecte als drets de la ciutadania. Una de les deficiències que detecta l’estudi és la diferència de prioritats, enfocaments i necessitats percebudes en les comunitats autònomes, “que corren el risc d’estancar-se a falta d’un reconeixement actiu i generalitzat de la rellevància de la salut mental dins del sistema nacional de salut”.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el percentatge de persones grans a l’Estat espanyol l’any 2022 era del 20,1%. I l’OMS estima que al voltant del 15% de les persones majors de 60 anys tenen algun problema de salut mental. Aquí l’estudi és contundent: “El sistema actual de serveis de salut a l’Estat espanyol no està preparat per atendre aquestes necessitats específiques” i l’accés als especialistes de gerontopsiquiatria o gerontopsicologia és molt limitat per l’escassa dotació de recursos destinats a aquesta especialitat. L’estudi apunta que aquest escenari deixa un ampli marge per al desenvolupament en l’àmbit privat, la qual cosa fa augmentar la desigualtat.

ODS3+: l’abordatge ampli i transversal de la salut

La salut té molts condicionants i en el cas dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 l’ODS 3 (Salut i Benestar) és transversal i està molt lligat a altres ODS. “Una visió holística”, diu Leire Pajín, de manera que no es pot treballar en un ODS “sense tenir en compte l’altre”.

Una anàlisi feta per l’ISGlobal titulada ODS3+ detalla un abordatge ampli i transversal de la salut dins l’Agenda 2030 que recull l’impacte de l’ODS 3 en altres àrees. Aquestes podrien ser Ciutats Sostenibles, Igualtat de Gènere o Educació, però també tots els que tenen referències ambientals.

Laboratori CEK de l’ISGlobal | Foto: Pau Fabregat

L’ISGlobal ha dividit la seva estratègia en tres àrees: Sostenibilitat, Equitat i Investigació i Innovació. L’impacte de la institució en termes de petjada de carboni encaixa dins l’àrea de Sostenibilitat, a la qual s’hi afegeix una política de viatges més respectuosa amb el medi com pot ser trens abans que avions o valorar si és necessari el desplaçament o si es poden fer reunions per via telemàtica, i, finalment, la gestió dels residus dels laboratoris.

Pel que fa a l’Equitat, es fa molta feina tant dins com fora de la institució en matèria d’igualtat i disposa d’un comitè de gènere intern en l’àmbit laboral.

Finalment, l’àrea d’Investigació i Innovació, que comprèn “tots els projectes que nosaltres fem i que tenen un impacte que contribueix a reduir malalties i a innovar en l’àmbit de la salut”.

La defensa dels resultats de la seva recerca per tal d’impactar en les polítiques públiques és l’altre vessant de la seva tasca: “Formem part de diversos consells assessors del govern de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona, del govern d’Espanya i de La Caixa en la implementació dels ODS en les polítiques públiques”.

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

En aquesta enquesta han votat 149 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't