La política viu en una desconfiança que s’ha traslladat a l’escola i fractura la confiança pares-equips docents

La confiança és una aposta perquè ens fiem del comportament futur d’algú altre. Per això parlem de fer-se o de donar-se confiança. En una relació educativa la confiança és un valor irrenunciable i es perd el sentit de l’educació si la relació mestre-deixeble no s’hi fonamenta. L’acte educatiu s’ha d’esdevenir en un clima d’afecte i confiança i en un to de calma i serenor per no perdre allò essencial. La societat moderna està obligada a funcionar en la confiança, però se sol dotar de garanties de vigilància i control. Els pares també dipositen la confiança en l’escola i la seva comunitat, encara que la vigilin i controlin. Un excés de garanties pot despullar la confiança de la seva part humanista. Però la política viu en una desconfiança que s’ha traslladat a l’escola i ha fracturat la confiança pares-equips docents en aquells casos que ja era massa feble. Això ha portat a delatar fets que en altres moments haurien semblat oportunitats educatives o, en alguns casos i si m’apresseu, denunciables a la direcció del centre, exercint certa pressió per continuar fent confiança a l’equip educatiu i al projecte del centre. L’escola acompleix unes funcions que aquell que la denuncia no pot oblidar. És un acord tàcit escola-societat que a l’escola s’hi ha de custodiar infants i adolescents, se’ls ha d’evitar que hi pateixin cap mal. L’escola ha d’estimular el desenvolupament de cada personalitat, que cada subjecte hi creixi emocionalment i racional, que hi aprengui a comportar-se en societat. Se li demana vetllar perquè cada subjecte vagi trobant el seu lloc en el món, això que en diem la inserció del subjecte en el món (i no només al món laboral!). També és un pacte que a l’escola s’hi va per incrementar la cultura i el coneixement, a entrar en contacte amb el saber científic. També és un acord que l’escola sigui un espai de fonamentació de la democràcia. Denunciant s’esquerda la confiança i refer-la és llarg i costós. Per això, abans de delatar s’hauria de valorar molt bé l’abast que pot tenir, també en els fills dels propis delators. L’escola denunciada, o l’escola de la qual se n’ha denunciat algun membre, continuarà essent, en essència, la mateixa, però sense la tranquil·litat que s’hi respirava quan se sabia dipositària de la confiança de pares i mares. Sempre va en benefici dels escolars una relació de mútua confiança pares-escola.

La política viu en una desconfiança que s’ha traslladat a l’escola i fractura la confiança pares-equips docents

Confiem en l’escola?