Productes i serveis del Montseny es podran etiquetar amb la marca Reserva de la Biosfera

Les empreses elaboradores de productes o prestadores de serveis dels 18 municipis que formen part de la Reserva de la Biosfera del Montseny ja poden fer servir la marca Montseny, Reserva de la Biosfera. Ho poden fer servir per etiquetar o en la seva promoció dels seus serveis si compleixen els requisits establerts de qualitat, sostenibilitat ambiental i vinculació amb els objectius d’aquest programa de la Unesco del qual el massís del Montseny forma part des de 1978. Els plens de les diputacions de Barcelona i Girona han aprovat el reglament d’autorització d’ús de la marca, que ja s’havia registrat a la Unió Europea l’any 2016 per part d’aquestes dues administracions. Al Vallès Oriental, estan dins de la Reserva de la Biosfera del Montseny els municipis d’Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró, Fogars de Montclús, la Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Santa Pere de Vilamajor i Tagamanent. A diferència de l’espai declarat parc natural, en tots aquests municipis, la Reserva de la Biosfera inclou tot el terme municipal. Això fa que el nombre d’empreses que en puguin fer ús sigui molt superior. La marca Montseny, Reserva de la Biosfera està pensada, especialment, per als “productes agroalimentaris, artesanals i els de promoció turística amb finalitats culturals i recreatives que potenciïn les activitats econòmiques tradicionals i noves activitats econòmiques en el marc de l’economia social, la sostenibilitat territorial i la posada en valor del patrimoni natural i cultural”, estableix el reglament. Segons especifica el text aprovat, s’hi podran acollir tots els productes del sector primari que es comercialitzin sense transformació procedents dels 18 municipis de l’àmbit de la Reserva de la Biosfera. També els productes agroalimentaris transformats que tinguin com a primera matèria almenys un 70% de productes procedents de l’àmbit de la Reserva de la Biosfera. En el cas dels productes artesanals, podran fer servir la marca aquells que s’elaborin dins de l’àmbit. La marca també podrà ser utilitzada per restaurants i allotjaments turístics, serveis d’educació i lleure i equipaments per a infants i joves situats dins de l’àmbit. En el cas dels serveis turístics, educatius i de lleure s’obre la porta a poder incorporar la marca a aquells que desenvolupin més de 50% de la seva activitat a l’interior de la Reserva de la Biosfera encara que tinguin la seu fora de l’àmbit. Acreditar una bona gestió ambiental Per aconseguir fer ús de la marca, els productors o empreses de serveis també hauran d’acreditar una gestió ambiental correcta de la seva activitat (tractament de residus, consum energètic, d’aigua...) i un compromís de millora anual del seu comportament mediambiental, i hauran de disposar d’un manual de bones pràctiques mediambientals. A més, hauran de pagar una taxa, pendent de fixar-se. Ara s’està pendent de desplegar els plecs de prescripcions tècniques per a l’ús de la marca en les diverses tipologies de productes. El reglament preveu que els productes industrials també puguin arribar a obtenir la distinció Montseny, Reserva de la Biosfera. En aquest cas, han d’acreditar que el 70% de la matèria que fan servir prové de l’àmbit del Montseny i que fan productes innovadors en l’àmbit tecnològic i de la creació de noves ocupacions i perspectiva de gènere i/o productes amb valor afegit per la seva contribució a la sostenibilitat per la naturalesa del producte o pel procés de producció que se segueix. De manera immediata, les diputacions ja obren la porta a l’ús de la marca per part de les administracions que hi estan vinculades –els 18 ajuntaments, els tres consells comarcals i la Generalitat i els organismes que en depenen–, que ho poden fer sense necessitat de cap autorització expressa. També a les entitats sense ànim de lucre que tinguin la seu social dins de la Reserva de la Biosfera per a la promoció de les seves activitats o accions. En aquest cas, hauran de fer una comunicació prèvia per detallar les finalitats per les quals en faran ús. Fora de l’àmbit públic, els primers que podran utilitzar la nova marca seran les empreses del Montseny que ja estan acreditades amb la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). Són una quinzena, la majoria del sector turístic (restaurants i allotjaments) però també de l’educació ambiental. Ho hauran de comunicar prèviament acreditant la vigència del certificat CETS. Aquestes activitats estaran exemptes de pagar la taxa, que sí que hauran d’assumir la resta d’empreses privades per fer ús de la marca. El reglament també preveu que els equipaments culturals, educatius i de serveis que siguin de titularitat pública dels 18 municipis puguin utilitzar la marca.

Productes i serveis del Montseny es podran etiquetar amb la marca Reserva de la Biosfera

La Salvaguarda demana ajornar projectes al Montseny fins que no s’aprovi la nova llei de protecció

La Diputació estrena una visita virtual per Sant Miquel del Fai

El canvi climàtic redueix les basses amb prou aigua perquè hi criïn amfibis al Montseny

El Parc Natural del Montseny millora la capacitat del torrent del Sot de l’Infern

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet