“Reviseu el pla de treball i convoqueu els responsables de les institucions que van col·laborar amb el Patronato perquè, si no, només sabrem la meitat de la veritat”, deia Maria Forns, de Marata, en la seva intervenció a la comissió d’investigació sobre la repressió exercida contra dones menors d’edat pel Patronato de Protección a la Mujer. Forns va reclamar al Parlament de Catalunya que, després de l’aprovació de la llei de memòria democràtica, les administracions exigeixin l’obertura dels arxius de les congregacions religioses, de les empreses privades i de l’Església per aclarir la repressió exercida.
La membre del Grup de suport a les represaliades explicava que l’any 2025 va sol·licitar el seu expedient a la superiora de la congregació on va estar tancada. Tanmateix, només va rebre una fotografia del llibre de registre d’entrada, on consta que va ingressar al centre “por recomendación del párroco, porque desde que va con los hippies no quiere estar sometida a sus padres”, llegia Forns. Segons li van comunicar, no s’havia trobat cap altra documentació, ni informes mèdics ni la data de sortida.
En la compareixença, Forns va exposar la seva experiència com a víctima del Patronato. La veïna de Marata va ser internada el 17 de juliol de 1972, quan tenia 16 anys, al reformatori de les Adoratrius del carrer de Casanova de Barcelona. Segons el seu relat, la decisió es va produir en un context de conflicte familiar, després que els seus pares s’amoïnessin pels canvis en el seu comportament i les amistats que havia fet a l’institut de Granollers, i l’assessorament del rector de la parròquia. “Havia desenvolupat un gran interès per la lectura, la cultura i l’aprenentatge, i no era el model de dona tradicional que s’imposava durant el nacionalcatolicisme”.
D’aquella experiència, Forns no en recordava gairebé res. No va ser fins fa 10 anys que el documental Els internats de la por, de Montserrat Armengou i Ricard Belis, li va descobrir l’existència del Patronato. A principis de 2021, Forns va rebre una carpeta amb documents que havien estat guardats durant dècades a la rectoria. El material li va permetre constatar fins a quin punt havia estat vigilada i controlada, com també el paper que, segons la documentació, havia tingut el rector en el seu internament. Entre els documents hi havia cartes i escrits que mai no li havien arribat, a més d’una relació de reformatoris i convents de diferents punts de l’Estat.
Arran d’aquesta descoberta, va decidir fer pública la seva experiència. A principis de 2023 va denunciar els fets en un acte al Born, acompanyada de Consuelo García del Cid, una de les persones que havia contribuït a visibilitzar la repressió exercida contra les menors d’edat.

El silenci de les víctimes
Durant la compareixença, Forns va lamentar que la repressió exercida contra aquestes dones hagués quedat durant anys en l’oblit, i ho va relacionar amb el fet que eren dones i menors d’edat. “Érem la baula més feble. Hem estat víctimes de violència política, econòmica o domèstica, d’abusos i maltractaments físics i psíquics, d’una societat malalta i atemorida que es va convertir en còmplice del règim”, assenyalava. Aquesta violència és la que ha fet callar moltes de les víctimes del Patronato. Unes víctimes que no han pogut retrobar-se per donar-se suport: “Els trasllats eren freqüents i sobtats. Si establíem amistat i no havíem intercanviat adreces perdíem el contacte per sempre”, detallava.
Les diputades que van participar en la comissió, representants del PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP, coincidien a reclamar veritat, reconeixement i reparació per a les víctimes. Van assenyalar la necessitat de disposar de prou recursos a la comissió d’investigació per a aprofundir en els fets i arribar a “la veritat”.