Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

De Cara a la Pared obre una nova etapa amb el seu sisè disc

El grup musical de Santa Eulàlia de Ronçana publica ‘Historias de Alcanar’, amb 11 noves peces musicals

Amb la publicació dijous passat del seu sisè disc, Historias de Alcanar, De Cara a la Pared pren un nou rumb en la seva trajectòria musical. El nou treball del grup de Santa Eulàlia de Ronçana, amb més de 20 anys d’història, arriba amb 11 cançons sorprenents tant per la seva originalitat sonora com per la capacitat dels textos per introduir el públic en un món que per moments és tan irreal com la pròpia realitat. La presentació del disc serà el 24 de març a la sala Nau B1 de Granollers.

El nou disc, com molts treballs que han sortit en aquests darrers dos anys, tenen a veure amb la pandèmia. Però a diferència d’altres grups i artistes, que van dedicar el temps de confinament i pandèmia a escriure nou material musical, De Cara a la Pared van aprofitar aquest temps per no fer res, fins al juliol de 2021.

En aquest moment, els cinc músics de Santa Eulàlia de Ronçana van decidir reunir-se a la població tarragonina d’Alcanar per parlar sobre el futur de la banda. Contra tot pronòstic, van sortir d’Alcanar amb la llavor d’un nou disc completament nou i motivador.

Així doncs, amb energies renovades, durant aquest any el grup s’ha dedicat a la composició i la producció del nou treball, compost per 11 cançons. Tot i que no desapareixen els principals trets identitaris del grup, a Històries d’Alcanar es respira llibertat creativa, sinceritat i espontaneïtat.

El resultat és segurament el disc més sincer de tota la trajectòria del grup, amb unes lletres on queden entrelligades diverses històries autobiogràfiques i personals, des dels problemes mèdics i operacions a les quals quasi tots els membres del grup s’han hagut de sotmetre els darrers tres anys (“Essere Spietato”, “Caminante”) fins a un sentit homenatge al desaparegut Ricky Pont, passant pel desencís social generalitat (“Mundo enmascarado”, “Bollería industrial”). En el treball no hi falten les habituals peces iròniques i rocambolesques tan típiques del grup. Un exemple són “Donante” i “Primerizo en la cocina”.

La producció i la gravació s’ha fet amb Jordi Díez, de Producciones Violentas, de Lliçà d’Amunt, amb el qual s’han atrevit a buscar unes sonoritats noves i atrevides: arranjaments de corda i vent, gaites, cors operístics, interludis de piano… que combinen perfectament amb l’habitual contundència sonora de guitarres, baix i bateria. Per a la masterització final, el grup ha tornat a treballar amb Nathan James.

Una trajectòria de més de 20 anys

De Cara a la Pared són Sergi Ambròs (veu), Sebas Blázquez (guitarra i veu), Oscar Calls (baix), Enric Duran (bateria) i Alberto González (teclats i cors). Els dos primers són els que amb l’inici del nou mil·lenni es van ajuntar per crear una banda de rock, a la qual ben aviat s’hi va afegir Calls. El 2003 van publicar el primer disc, El Artesano, incorporant el bateria Enric Duran.

El grup va començar aleshores un període de 10 anys picant pedra en nombrosos escenaris de tota la Península. En aquest temps van arribar dos discos més, Bienvenidos al teatro (2008) i A veces los Dioses nos regalan 5 minutos (2011). Després de dos anys de descans, el 2015 van incorporar al grup Alberto González (teclats), i van publicar un nou disc, Manual teológico de ritos y liturgias. El 2018 va sortir un nou disc-llibre conceptual, Vida y milagros de Daniel Sanz, on 10 reconeguts escriptors locals posaven prosa a cada una de les cançons del disc.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Aquest estiu s’hauria de restringir que els particulars omplin piscines?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't