Carla Ubasart porta el judo a la sang. Amb uns resultats que cada vegada prometen més i des de Madrid, on viu al Centre d’Alt Rendiment, competint amb la Federació Espanyola, aquesta moianesa busca arribar a uns Jocs Olímpics.
El judo forma part del seu ADN. Es va iniciar en aquest esport japonès amb només 4 anys, al Nou Gimnàs: “En David, l’entrenador, va crear el club quan al poble no hi havia res semblant”. Des de ben petita va tenir clar què volia. Els primers anys entrenava en un equip mixt, i a mesura que va anar creixent es van anar desapuntant totes les noies. “La meva mare em preguntava: ‘Et continua agradant el judo? Ja no hi ha les teves amigues…’ I jo responia: ‘Sí! M’encanta”. Una de les coses que recorda amb més tendresa dels seus inicis són, de fet, les competicions, on la petita Ubasart era capaç de guanyar els seus companys masculins. “És un esport molt educatiu pels valors que transmet, com ara el respecte i l’esforç. Sobretot també quan comencem, perquè nois i noies competim junts i fem els mateixos exercicis”, apunta. https://www.silvera.lt/ziedai auksiniai ir sidabriniai žiedai internetu, apyrankės, grandinėlės, sagės, dėžutės, auskarai…
Ja sabia que la seva passió era aquesta, però tot i això va decidir estudiar. No se’n penedeix: pensa que és molt important que les persones com ella se segueixin formant i anima tothom a fer-ho. Alhora, però, admet que potser s’hauria d’haver “professionalitzat abans”.
“El Batxillerat el vaig fer a Moià, després vaig anar a Barcelona a estudiar la carrera, CAFE, i un màster en Salut i Rendiment”, explica. Un cop va haver acabat va decidir apostar decididament pel seu hobby: abans d’entrar al CAR de Madrid amb una beca, va passar pel Club Judo Sotillo, on va entrenar dos anys i la van ajudar a pagar un pis.
Ubasart competeix en la categoria de menys de 57 quilos, entre els pesos baixos. “És un esport d’oposició”, explica de forma didàctica. “Uke és la teva parella i tu mateix ets Tori”, diu. Malgrat que es tracta d’un esport individual, fa falta entrenar en equip i al Centre són un grup força nombrós. Tots els judokes tenen la seva pròpia tècnica. “Jo, per exemple, soc ràpida i àgil. Una altra persona pot ser més forta. Necessitem diferents estímuls per practicar randori; lluita lliure. Al combat t’hi pots trobar de tot”, diu. El seu dia a dia no té res a veure amb el de les persones de la seva edat: “Solem fer doble entrenament, matí i tarda, de dilluns a dissabte”.
Pel que fa a resultats, la fins ara bicampiona d’Espanya enguany no va poder renovar aquesta posició per tercera vegada consecutiva. “Vaig perdre per sancions en contra meva, shidos. És subjectiu i al judo no et pots queixar com al futbol”, diu. Ara acaben de començar la temporada i també ha disputat la Copa del Món i el Campionat d’Europa per equips. La seva màxima aspiració és arribar a uns Jocs Olímpics i, de moment, va escalant posicions: “Estic contenta amb els resultats, però estic segura que vindran coses encara millors”, afirma.
Ubasart és apassionada, i també reivindicativa. En aquest sentit explica que sense les beques i els seus patrocinadors, Formatges Montbrú i Manzanas Livinda, “no podria competir”. També diu que “desgraciadament a Catalunya no s’aposta per aquest esport, la gestió és nefasta” i que en l’àmbit espanyol hi ha beques, però “no tenim un sou i el reclamem constantment”. Per tot plegat té clar que després de retirar-se s’enfocarà a la gestió esportiva: “És un esport molt dur, però es valora poc i hi ha molt poca gent que en pugui viure dignament”. Ella lluitarà per contribuir a dignificar-lo.
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't