Eulàlia Robert, directora del PNL Barcelona
Quan les persones ens sentim jutjades, pot aparèixer una sensació de por de ser castigades, por de ser rebutjades, que es riguin de nosaltres, de ser humiliades, de ser ignorades…
Probablement tot això té el seu origen en edats molt primerenques, quan si s’enfadaven amb nosaltres o ens castigaven si fèiem alguna cosa inadequada apareixien sentiments de no ser volguts, de no ser acceptats tal com érem, de ser rebutjats, de no ser vistos ni tinguts en compte.
Què vam aprendre llavors? Probablement que fer alguna cosa malament era perillós i que portaria conseqüències. I si això és el que vam aprendre és molt probable que ens tornéssim exigents, que estiguéssim molt pendents de les opinions dels altres o que ens sentíssim molt vulnerables quan alguna cosa ens sonava a crítica.
I són aquests aprenentatges en les nostres edats més primerenques els que són la base de les nostres relacions.
Però són precisament les opinions de les altres persones les que són importants per anar forjant el nostre caràcter i la nostra personalitat i formar part de la societat en què vivim.
Les crítiques són imprescindibles per entendre i comunicar-nos millor amb nosaltres mateixos i amb altres persones. Les crítiques ens ajuden a millorar i a evolucionar, ens ajuden a posar i respectar límits.
Tal vegada només necessitem entrenar-nos a escoltar tranquil·lament les opinions d’altres persones i entrenar-nos a criticar les conductes, opinions i creences d’altres persones de forma respectuosa i alhora assertiva. Perquè escoltar i acceptar una crítica ens dona una nova perspectiva de com ens veuen els altres.
Per sort cada vegada hi ha més persones que són molt conscients d’aquests aspectes. Cada vegada més trobem persones que ensenyen a comunicar-nos i donar les nostres opinions de forma amable i honesta.
També és molt important que aprenguem des d’edats primerenques a escoltar les crítiques i els judicis des de la tranquil·litat. I una bona forma de portar-ho a la pràctica és aprendre a preguntar “què és específicament el que no t’agrada d’aquesta conducta meva?”.
Amb una simple pregunta com aquesta, recuperem la capacitat d’escoltar una crítica sense sentir-nos vulnerables, podem parlar d’una conducta nostra sense sentir que “no ens volen” o “ens rebutgen”, perquè això ve del passat i ara ja som capaços de separar les nostres conductes de la nostra identitat com a persones. Però a més ens fem forts en acceptar la responsabilitat sobre una conducta, aprenem a escoltar el que altres opinen, podem reflexionar sobre això i podem ajustar les nostres conductes per a la propera vegada.
Fent això potser sentim que augmenta la nostra autoestima i autoconfiança.
{{ comment.text }}