És la quantitat d’euros que es van recaptar diumenge passat a La Marató de TV3

Doncs això, que no sé què deu estar passant ara mateix al país. Bàsicament perquè escric aquest article hores abans que s’aixequi el 21-D i, per tant, és impossible saber-ho. Però tu, lector o lectora, que passes les pàgines d’aquest diari avui divendres, 21, o demà dissabte, 22, o, fins i tot, diumenge, 23, ja deus saber com va o com ha anat el Consell de Ministres del govern de l’Estat a la Llotja de Barcelona i si hi ha o hi ha hagut carreteres tallades o una marxa lenta de vehicles pel centre de la ciutat. Jo em veig incapaç d’afirmar el que passarà sense viure-ho. Mai ho he sabut fer. Però n’hi ha que sí que en saben. I no només amb el que passa avui a Catalunya, sinó amb el que hi passa sempre. Són aquells que viuen del discurs predeterminat. Són aquells que demanen la il·legalització dels partits independentistes catalans. Aquells que criden desaforats que a Catalunya no es pot viure perquè aquí ens matem entre nosaltres pel carrer, quan és mentida. Són aquells que afirmen sempre que aquí les famílies no ens podem trobar per dinar plegats ni el dia de Nadal ni el de Sant Esteve ni el de Cap d’Any ni el de Reis perquè estem tots barallats. Sí, noi! Pares i mares, fills i filles i tiets i tietes i nets i netes. Tots, tots, tots barallats! Quina gran mentida! Són els mateixos que des de fa anys proclamen un conflicte lingüístic insostenible a les escoles del país, que és mentida! Són els que asseguren que no es pot passejar pels carrers de les ciutats i els pobles de Catalunya perquè s’hi ha instal·lat la kale borroka. Mentida! Són els que culpen els catalans de l’ascens de l’extrema dreta però també els que no descarten pactar amb Vox. Són els que aplaudeixen que es tanquin polítics demòcrates a la presó. Són els que criminalitzen un color, el groc. I els que tenen a casa un únic disc i, a més, ratllat, del qual sona sempre la mateixa i vomitiva estrofa: cal tornar a aplicar urgentment i sense dubtes ni miraments l’article 155. Per a tots ells no tenim 155 raons per engegar-los a pastar fang, no. Tenim 10.715.430 raons per engegar-los a la merda. Perquè aquesta és la quantitat d’euros que es van recaptar diumenge passat a La Marató de TV3. Perquè és un nou rècord d’aportacions, després de 26 anys d’història, i una nova mostra col·lectiva i unànime de solidaritat d’una societat determinada a impulsar la recerca contra les malalties, com el càncer. Perquè són 10.715.430 de raons a través de les quals els ciutadans i ciutadanes, independentistes i no independentistes, van demostrar un any més que aquest país és l’hòstia.