En aquest Nadal diguem “t’estimo”, “us estimo”, fent actes d’amor autèntic

Des de ben menuda he sentit dir que Nadal és amor. La innocència de la infància fa pensar que els actes d’odi perpetrats durant l’any poden compensar-se renaixent de nou al costat d’aquell infant, Jesús, que es posa al pessebre. Nadal és un renéixer a l’amor. Fer-se gran vol dir deixar de creure en fantasies, somnis i potser també en religions i utopies. Fer-se gran vol dir entrar, sense protecció, en la realitat quotidiana i comprovar que la bondat i la maldat es barregen, que odi i amor es troben en proporcions semblants. Potser fer Nadal no vol dir altra cosa que pensar què fem amb l’odi i què podem fer amb l’amor. “T’estimo” és segurament la frase més bonica mai inventada. Si es diu de cor, té un so encisador, és pura música. “T’estimo, us estimo!” Ho diem poc. Ho practiquem menys. Ens ho diem en petits cercles tancats, no fos cas que dir-ho ens debilités. Estimar nodreix l’amor perquè l’amor, com l’odi, s’encomana, se sembra i fructifica. Des d’una ètica laica, que potser hauríem de practicar, estimar és un verb que inspira gratificació, donació i reconeixement. Té poc a veure amb la primera accepció que apareix en el diccionari: “Estimar és determinar el preu o el valor d’un bé o una magnitud econòmica d’acord amb determinades dades de referència” (DGLC). Estimar és amar, és tenir consideració, honrar, agrair, obsequiar i confiar. Sense confiança no hi ha amor possible i no n’hi ha sense agraïment o capacitat per regalar i obsequiar. Estimar és ser capaç de fer coses i donar temps gratuïtament, no té magnitud econòmica, té grandesa humana. Estimar no es pot vincular a cap dada de referència perquè cada acte d’amor és nou i es fa particularitzat i singularitzat. No es pot estimar en potència, requereix un acte, una acció compromesa. En aquest Nadal diguem “t’estimo”, “us estimo”, fent actes d’amor autèntic. Si no ens guanya l’amor estem condemnats a que ens guanyi el seu rival, l’odi. Vivim temps d’odi, com diu la Carolin Emcke (Contra el odio, Taurus, 2017): “El odio no se manifiesta de pronto, sinó que se cultiva. [...] El odio solo se combate rechazando su invitación al contagio.” L’únic antídot contra l’odi és l’amor. Estimar és la vacuna, el contraverí, l’antitòxic, el remei per no odiar. L’única força que tenim ens ve de l’estima mútua, de la capacitat de tenir cura els uns dels altres. Estimar és el preservatiu que ens cal per anar pel món.