Tal com va arribar el sobre amb els 50 euros a Villarramiel, se'n va anar a la carnisseria. Xoriços i cansalada

Doncs això, que sempre hi ha esperança. Ha passat a la Tierra de Campos, una comarca natural de Castellà i Lleó de les províncies de Zamora, Valladolid, Palencia i León, que també és una Denominació d’Origen vinícola. Allà, enmig de grans extensions de camps de cereals, hi ha Villarramiel. I algunes i alguns dels pocs més de 800 habitants del poble s’han trobat sobres sota la catifa d’entrada, a les bústies i, fins i tot, a la cistelleta de la bicicleta. Hi ha qui n’ha rebut més d’un. Sobres anònims. Tots de color sèpia. I alguns, personalitzats. Però tots, tots, tots, amb el mateix contingut: com a mínim, un bitllet de 50 euros. Sembla un rumor viral. Una fake new. Una nova fake new que omple les xarxes. Però la notícia es confirma. I, efectivament, és certa. Notícia curiosa, mitjans cap allà. Notícia diferent, carxofes televisives en dansa. I a fondo. Vinga: que parlin els veïns. Són aquells talls de veu divertits de gent que amb sabatilles i bata d’estar per casa obre la porta per atendre la premsa. Aquells fragments de realitat de to desenfadat. Talls de veu en els quals val tot. I també una veu en off periodística que es permet fer broma. Una peça ideal per tancar segons quin tipus d’informatius. Enxampo el tema de casualitat. I me’l miro. Primer tall. Una veïna. Explica que no té ni idea d’on han pogut venir els diners. Segon tall. Una altra dona: “He ido al banco a ver si eran falsos”. I no, no ho eren. Tercer tall. Parla la Luisa. I a ella, el sobre no li ha fet cap gràcia. Hi diu: “Para la reina de la casa” amb un parell de cors dibuixats. L’Iris és qui llança la decla –com en diem en argot televisiu– més gloriosa. Mirant el cel, diu: “Esto ha sido el Señor. Sabe que aquí hay mucha gente necessitada y ha mandado a alguien a repartir bendiciones”. Fantàstica apel·lació a la justícia divina d’una dona que, però, no s’ha gastat els calés, per si l’anònim benefactor es penedeix de la seva obra. Potser perquè té un marit més terrenal. I malpensat: “Ha tenido que ser alguien que no está bien de la cabeza porque esto no lo hace en su sano juicio”. En fi, una mostra evident que ningú creu en la generositat dels altres. Ningú menys la Candela. Ai, Candela! Ella agraeix el regal i ja se l’ha rebentat. Ho diu somrient i amb una cigarreta a la mà que consumeix compulsivament. Tal com va arribar el sobre amb els 50 euros, se’n va anar a la carnisseria. Xoriços i cansalada. La millor manera de celebrar la generositat d’altri i de certificar que no hem de perdre mai l’esperança. Que sempre hi ha algú que pensa que ser generós és possible.