Aprendre és el que ens fa créixer. Aprendre de memòria o dels altres. I d'un mateix

Aprendre de memòria, aprendre la lliçó, aprendre de nota o aprendre dels altres / foto: Tim Pierce Un tuit bonic. N’hi ha ben pocs. I diu: “Del meu primer dia de docent en una escola d’adults, recordaré sempre la primera classe. Una alumna va treure el seu nou estoig de la bossa i amb la llibreta sobre la taula li van caure unes llàgrimes. Quan vaig acostar-m’hi per atendre el seu desconsol em va confessar que...” Fil obert: “El motiu del seu plor era d’emoció. Sempre havia acompanyat el seu fill a l’escola quan era petit i, ara que ella ja era gran i mai no havia pogut anar a aprendre, havia estat el seu fill qui l’havia acompanyat a ella.” L’escriu Judit sense h (@juditlorita). I no la conec. Però el tuit m’impacta. I m’emociona. Pel que diu i simbolitza: l’amor incondicional. L’estima cap als fills i la vida. I cap a un mateix. D’entrada perquè la dona que plora explica que ella mai no havia pogut “anar a aprendre”. Desconec la història vital de la dona a qui li cauen les llàgrimes a classe. Però imagino que podria ser com la de molts homes i, sobretot, moltes dones que no van “anar a aprendre” perquè no podien. Perquè hi havia una cosa més important que anar a aprendre: treballar per sobreviure i treballar perquè qui pogués anar a aprendre fossin els fills. Però el que més m’ha commogut és la convicció profunda de la dona que plora a classe: la seva fermesa per no abaixar els braços, per no rendir-se mai i tenir ben clar que quan pogués, quan la vida li ho permetés, faria el que no va poder fer: anar a aprendre. Perquè aprendre és el que ens construeix i ens fa créixer. Aprendre a caminar, a parlar, a mastegar, a riure, a nedar, a mirar, a badar, a escriure, a sumar, a entendre, a respectar, a xiular, a restar, a dividir, a escoltar, a jugar, a acariciar, a explicar, a cuinar, a matinar, a cantar, a conduir, a pactar, a dormir o a callar. Aprendre de memòria, aprendre la lliçó, aprendre de nota o aprendre dels altres. I d’un mateix. Aprendre a ser un bon amic, aprendre a ser un bon company de feina o a ser un bon company de vida. Aprendre a ser un bon pare o una bona mare. A fer-se el llit i estendre la roba. I a cuidar les plantes i regar l’hort. Aprendre a aturar-se. I a respirar. Aprendre a escoltar el silenci. I els crits. I els uns i els altres. Aprendre a fer-nos grans. Aprendre a aprendre. I a plorar com plora la dona de l’escola d’adults. Que sap molt bé què és estimar. És el que ha fet ella amb el seu fill que, segurament, no va tenir cap dubte a l’hora d’acompanyar la mare el seu primer dia d’escola. Si algú ho havia de fer, era ell. I si mai ens pregunten o ens preguntem què és estimar, no cal donar-hi gaires més voltes. Simplement, és això.