No es tracta tant, ara que ve Nadal, de triar paper per embolicar verd i taronja

Ara que ve Nadal… no sé què hi fareu vosaltres, però jo que tinc fills i fillastres petits dedicaré bona part de la meva economia a ajudar el Tió i els Reis Mags perquè els portin coses que els facin feliços. Llibres, experiències, alguna peça de roba que sempre fa falta i després, si s’han portat bé –que segur que sí–, alguna joguina que hagin demanat. Aquí arribarà la festa grossa. La supremacia del rosa per a elles i la del blau per a ells. Que no? Poseu la tele una estona a la tarda, agafeu un catàleg de joguines de tirada llarga, entreu a alguna web gran. I fixeu-vos-hi bé. Ens volen fer creure els que tenen les joguines que això del sexisme en el món del joc ha passat a la història. Ja n’hi ha, de nens a vora les cuinetes i les parades de fruita i nenes fent anar camions de bombers. És cert. Algun nen alimenta amb el biberó a la mà un bebè d’aquells de plàstic que fan tanta por i alguna nena, fins i tot, canvia peces en un banc de treball de mecànic. Mira, pots pensar com a pare o mare modern o com a Rei Mag conscienciat: “La igualtat sembla que ja ha arribat a les joguines” i que ja no ens regeix aquell paradigma antic. Ai, amics i amigues... Ateneu-hi bé. Observeu a fons. Fixeu-vos en el color de les capses, en el color de les joguines i encara més... en els personatges i les escenes que s’hi representen. Està molt bé que les nenes puguin jugar a cotxes... però la pregunta és: “Els pilots dels cotxes amb els quals ella ja pot jugar... són homes o dones?” Siguin en els cotxes de plàstic per fer córrer amb la mà o als videojocs: hi ha alguna pilot? Si l’heu trobada, enhorabona! Però segur que el mono que duu li queda molt cenyit als pits i ha de dur oberta la cremallera per estar més còmoda. Ai, subtileses vàries. M’encanta que els nens ja es puguin fotografiar per al catàleg jugant a la cuina de la Barbie... però a la cuina de la Barbie per què sempre hi és la Barbie? Per què mai no hi és el Ken fent un ou ferrat? I està molt bé que els nens ja puguin demanar-se el parc de jocs infantils de la casa Playmobil per jugar a fer baixar i pujar bebès i infants pels tobogans i els gronxadors, però la igualtat me la creuré una mica més quan tots els personatges del set de jocs infantils no siguin infants i dones, que ho són ara com ara. I quan la majoria de polis i lladres no siguin homes barbuts, que sí, que també ho són. No es tracta tant, ara que ve Nadal, de triar paper per embolicar verd i taronja ni de catàlegs on tothom juga a tot. Es tracta, penso, que la realitat també canviï quan és representada, quan és jugada, quan és transmesa, no només quan s’intenta vendre a pares i mares i reis i tions una mica preocupats per l’encara imperant sexisme en el món de les joguines. Sí. Encara.