Jo aquest Sant Jordi també guanyo perquè he tornat a publicar: una novel·la que no té cap altra pretensió que fer-vos passar una bona estona

Perdoneu-me. Sempre he pensat que reclamar atenció sobre un mateix indicava clarament manca d’autoestima. I avui, que ho continuo pensant, us en demanaré, d’atenció. No a mi, de fet, sinó a les meves lletres. Soc una escriptora de tercera regional, jo. I les meves lletres tenen pocs altaveus mediàtics. Els altaveus mediàtics són sempre en mans dels mateixos. No dic que no s’ho mereixin, eh? I no dic tampoc que els guanyadors dels premis, els grans autors consagrats i els no escriptors amb rellevància mediàtica que ara treuen novetats, no s’ho mereixin, de tenir l’altaveu mediàtic ni de ser a totes les recomanacions de Sant Jordi ni d’acaparar entrevistes, articles d’opinió i crítiques. Segur que s’ho mereixen. Jo, sense anar més lluny, em confesso devoradora de best-sellers. Em distreuen, em diverteixen, m’agraden. I mira, per a mi, passar-s’ho bé llegint és una de les coses imprescindibles que t’ha de donar un llibre. Digueu-me poc profunda, si voleu. Ho accepto. Perdoneu-me també per això. L’altaveu mediàtic no és sovint a les mans de grans escriptors i escriptores –i ara no parlo de mi– que s’ho mereixen moltíssim, dels que escriuen petites i grans meravelles i que, amb esforç d’ells i d’una editorial petita –també–, fan el miracle d’editar un llibre, de comercialitzar-lo, de creure-hi. Aquests escriptors i aquestes editorials que sense altaveu mediàtic surten al carrer són els grans guanyadors de Sant Jordi i del món literari. Jo aquest Sant Jordi també guanyo perquè he tornat a publicar. Una novel·la que no té cap altra pretensió que fer-vos passar una bona estona. L’ha publicat –amb amor, com sempre– una editorial que estimo moltíssim, l’Alpina. Fan una feina extraordinària, i no ho dic perquè sigui la meva editorial, sinó perquè és cert. I s’atreveixen a fer coses valentes i a donar suport a escriptores, com jo, de tercera regional, sense altaveu mediàtic. Parlaré de mi, deia. I sí, ho faig. Perquè trec un llibre gamberro i divertit i m’agradaria que el féssiu vostre. Es diu M’ha posat a cent la teva madrastra, és el final d’una trilogia divertidíssima, el presento en societat dijous vinent i per Sant Jordi seré per aquí, a prop vostre, reclamant atenció, com fan justament els que van fluixets d’autoestima. [caption id="attachment_131087" align="alignnone" width="386"] Editorial Alpina[/caption]

Jo aquest Sant Jordi també guanyo perquè he tornat a publicar: una novel·la que no té cap altra pretensió que fer-vos passar una bona estona

Avui parlaré de mi