Tots hi anem a passar-nos-ho bé i, sobretot, a no fer-nos mal

M’hi he enganxat. Com una mosca al pa amb vi i sucre. Jugo a pàdel, vaig al pàdel, miro pàdel. Ho admeto i ho faig públicament. M’encanta, dues parelles, sorra sobre paviment sintètic, pilotes de tenis i samarretes d’aquelles tècniques. Vist des de fora fa coseta, però, oh, quan hi entres. És un joc senzill. Tan simple i complicat com la vida mateixa. Jo vaig jugar molt malament a tenis i m’hi sento còmode. I veig que és un virus, com el del submarinisme o caçar bolets, que quan s’inocula no té aturador. Segons l’Observatori Català de l’Esport, a Catalunya (comparativa de 2006 a 2015) hi ha 3.360 llicències de pàdel que han arribat fins a 6.861, que vol dir un 104,2% d’augment. Amb dades de 2016 només es comptabilitzava un sol esportista d’alt nivell, crec que el 2018 la xifra és superior. A més, la xifra de clubs associats a les federacions esportives catalanes, que el 2009 representaven només un 1% del total de totes les entitats d’esport, ha passat de 90 clubs fa quasi una dècada a 210 clubs, el 133,3% d’increment. Els números sempre ajuden a entendres les coses. I darrere d’això es troba la vida social que es desprèn. El fet de jugar en parella ja demana interacció, no com a casa. I, a més, buscar-ne una altra, de parella. I anar fent. És el pàdel una afició que creix, i un element que et pot conciliar amb el teu ambient, la nova coral. El pàdel té 6.861 federats, un 62,77% homes, segons dades de 2015 de l’Idescat. Poc o molt? De futbol hi ha 131.292 federats, de bàsquet 66.212, i de patinatge 16.440, però d’hoquei 6.645, 5.647 del rugbi o 10.758 d’handbol. Per fer-se una idea i situar-ho en justa mesura. Una altra cosa que m’agrada, i potser se’m veu el llautó, és que juguem gent d’edat provecta. A l’alt nivell hi ha jovenalla. Als que no ens importa que ens diguin que som de tercera o quarta categoria ja ens veiem més sovint a les pistes. Tots hi anem a passar-nos-ho bé i, sobretot, a no fer-nos mal. No és un esport de pijos. No és el polo, per entendre’ns. I que hi hagi pistes de pàdel arreu del país ho demostra. Segons dades del Consell Català de l’Esport recollides per Idescat de l’any 2017, a Catalunya hi ha 1.889 pistes de pàdel. Avui mateix segur que n’hi ha més. I ben repartides. La comarca líder és el Vallès Occidental, amb 302 pistes, seguida de Baix Llobregat (210), Barcelonès (207), Maresme (173), Vallès Oriental (119) i Tarragonès (105). Osona compta amb 43 pistes i el Ripollès, amb 25. Al nostre país només a l’Alta Ribagorça no hi ha cap pista de pàdel. Sé que és pesat llegir tants números, però així m’adono i puc explicar que el pàdel no només és la meva bogeria. M’agrada, m’hi trobo bé, i hi he detectat dotzenes de coses per criticar, però no, ja en sóc un hooligan. Per cert, de petanca hi ha 10.260 federats a Catalunya, i un 20% del total són dones.

Tots hi anem a passar-nos-ho bé i, sobretot, a no fer-nos mal

Bojos pel pàdel