M’hi he enganxat. Com una mosca al pa amb vi i sucre. Jugo a pàdel, vaig al pàdel, miro pàdel. Ho admeto i ho faig públicament. M’encanta, dues parelles, sorra sobre paviment sintètic, pilotes de tenis i samarretes d’aquelles tècniques. Vist des de fora fa coseta, però, oh, quan hi entres. És un joc senzill. Tan simple i complicat com la vida mateixa. Jo vaig jugar molt malament a tenis i m’hi sento còmode. I veig que és un virus, com el del submarinisme o…