“Qui és bo per anar a dormir tard, és bo per llevar-se aviat.” Era el crit del pare els diumenges al matí

“Són les 6 del matí, bon dia, Catalunya.” Ho diuen la Rosel i en Basté. Cada dia. Quan encara és fosc. I jo ho escolto. A les 6. En directe. Llevat. Net i polit. I amb un cafè a les mans. Són les 6 del matí i ja estic en marxa. Bon dia, vida! M’aixeco sense despertador. Abans de les 6 obro els ulls. L’alarma natural d’un cos que fa uns anys allargava el dia i ara escurça la nit. La realitat de qui, ara, va a dormir més d’hora i es lleva més aviat. Potser això em ve de casa. Com una mena d’herència matinera de transmissió generacional. “Qui és bo per anar a dormir tard, és bo per llevar-se aviat.” Era el crit del pare els diumenges al matí quan jo era jove i havia sortit de festa. Persianes amunt. I el crit de sempre. El dormir com un pecat. El jeure criminalitzat per als fills d’una generació que ha viscut per treballar perquè ha hagut de treballar, i molt, per poder viure. Sempre dic que les 6 del matí és el millor moment del dia. Una estona per a mi. Per posar la ràdio. Per llegir. Per escriure quatre coses. Per posar una rentadora. Per ordenar factures. I idees. I emocions. Per engegar un sofregit. O coure una verdura. Per mirar la llista de mails per respondre. I per furgar l’Instagram. I el Twitter. O mirar la primera roda del 3/24. Una estona per treure la pols. I per fer un altre cafè. O estendre la roba. Per regar les plantes. I per omplir l’agenda del dia i la de l’endemà. O per sortir a caminar. Una estona per endreçar paperassa. I escoltar podcasts. Una estona per pensar. Per plorar o riure. Per escoltar música. Per esperar que s’aixequi el dia. L’abans d’aixecar les persianes per saber si el cel és gris o brillant. Si mana el sol o els núvols. L’instant previ més meravellós. L’instant previ a un dia que encara hem de viure. EL DEBAT SOBRE MATINAR Aquesta setmana, el fet d’anar aviat ha generat un debat prou encès a les xarxes entre els qui defensen matinar i els qui ho critiquen. Uns han dit que és una estona genial. Per tranquil·la. Perquè a casa tothom dorm. I ningú no emprenya. Ni els fills ni el mòbil, que encara no sona. Uns altres han expressat que aquest anar aviat és producte de la tirania d’una vida que al segle XXI potencia la productivitat. Perquè ens llevem per fer coses que impliquen un rendiment o un consum. I jo he seguit el debat sorprès i amb el somriure foteta de qui pensa que ara fotem debats de tot. Debats estúpids i –massa sovint– crispats. Debats que acostumo a seguir tranquil i de bon matí, amb un cafè a les mans i mentre a la ràdio sona allò de: “Són les 6 del matí, bon dia, Catalunya!”

“Qui és bo per anar a dormir tard, és bo per llevar-se aviat.” Era el crit del pare els diumenges al matí

Bon dia, Catalunya!