“Qui és bo per anar a dormir tard, és bo per llevar-se aviat.” Era el crit del pare els diumenges al matí

“Són les 6 del matí, bon dia, Catalunya.” Ho diuen la Rosel i en Basté. Cada dia. Quan encara és fosc. I jo ho escolto. A les 6. En directe. Llevat. Net i polit. I amb un cafè a les mans. Són les 6 del matí i ja estic en marxa. Bon dia, vida! M’aixeco sense despertador. Abans de les 6 obro els ulls. L’alarma natural d’un cos que fa uns anys allargava el dia i ara escurça la nit. La realitat de qui, ara,…