La majoria de la gent es pensarà que esteu sonats però aquesta setmana us ho perdonaran, que és Carnaval.

Aquesta setmana m’he adonat que a mesura que una es va fent gran i va abandonant la infantesa va deixant de fer totes les coses divertides que té la vida. O quasi totes.

Em direu que descobreixo la sopa d’all. O que Carnaval sempre us ha semblat una fotesa i que no cal magnificar-lo i d’acord, d’acord, d’acord, potser teniu raó en les dues coses, però avui he pintat els cabells a dos dels nens de casa i he pensat, simplement, que era divertit. Que era diferent, que era potent, que era una mica màgic.
Quan vam perdre les ganes de pintar-nos els cabells perquè sí? Quan de posar-nos ulleres estranyes, personatges que no érem nosaltres? Quan vam perdre la màgia de creure’ns les consignes d’un personatge vestit de mil colors?

No sou de Carnaval, vosaltres? No passa res. Ens podem preguntar aleshores quan vam perdre la màgia de saltar dins dels bassals, de caminar per les fulles aixecant palades imaginàries amb els peus, de rodolar pels prats, de cantar en veu alta cançons inventades, de menjar llaminadures, de tirar-nos de bomba a les piscines, de donar voltes i voltes sobre un mateix punt, de deixar volar la ment per llocs imaginaris.

La màgia va esdevenint complicada quan la vida s’hi va tornant també. Quan et baralles amb les factures, les decepcions, tot allò que no seràs i el rellotge, la màgia és més difícil que sigui senzilla.

Sempre et queden, és clar, els dinars amb els amics, les escapades amb la parella, el mar a l’hivern, la llar de foc, el petó de bona nit, un bon orgasme i altres petites satisfaccions, però la màgia senzilla, la que no passa pels filtres de la vergonya ni tampoc del ja-no-em-ve-de-gust, es va perdent.

Ja no celebrem Carnaval, Halloween ens sembla massa americà, els bassals xopen els mitjons i les sabates i les llaminadures engreixen. Que poc que m’agrada fer-me gran si és això, doncs.

Penso intentar recuperar al màxim la idea, simple i bella, de l’alegria senzilla, de l’alegria infantil. Compreu i mengeu llaminadures –segur que encara recordeu quina és la vostra preferida–, salteu als bassals, rodoleu pels prats, banyeu-vos nus, pinteu-vos la cara i rieu per bajanades ben fort i ben alt.

La majoria de la gent es pensarà que esteu sonats però aquesta setmana us ho perdonaran, que és Carnaval.