Confio poc en una societat que prefereix el puré al bistec

És com si les persones miréssim tant les pantalles que ja no veiéssim res / imatge: Sora/ChatGPT S’acaba el curs i el ChatGPT aprova molt alumnes. Em consta que és així per converses amb els meus fills i amics, amb mares, amb professors i professores, i perquè quan internet fa broma d’un tema és que el tema és ben real i no paren de sortir-me reels del ChatGPT (que té forma de robot humanoide) on descansa perquè s’ha tret el curs o balla perquè l’ha aprovat o rep un diploma. La broma és divertida. La realitat, nefasta. Perquè la realitat és que això és real. Que els estudiants, i m’atreviria a dir que també els professors, fan servir el ChatGPT per fer la feina que els toca a ells. I ja no ho dic perquè això de la intel·ligència artificial (IA) em faci una mica de respecte a mi, que Terminator em va deixar molt tocada, ni perquè la IA s’equivoca i força, no us enganyaré, sinó perquè marca la decadència absoluta dels temps en l’àmbit educatiu dels nostres fills i filles. Les xarxes socials i els mòbils els van petar la sociabilització sana, la capacitat d’avorrir-se i distreure’s, el joc creatiu i cooperatiu –sí, ja ho sé, que exagerada que soc (segurament) i tampoc no tinc cap voluntat de lluitar contra tothom per aquesta epidèmia, però ho penso així (en part), ho visc així, i ho veig així (en cada nadó que passeja al cotxet amb el mòbil instal·lat a davant, que no molesti gens–; la covid els va petar la salut mental –per una cosa o per una altra, però ens n’hem oblidat i va ser intensíssim, allò– i, ara, l’educació de mínims ridícula que és la ESO, sumada a totes les eines per passar de puntetes per les coses, els està petant els circuits d’aprenentatge i esforç i a ells els condemna a una vida acadèmica de tarannà mediocre i a la societat a una tristesa cultural –d’allò que en dèiem cultura general– que fa esgarrifar. Volem saber alguna cosa, la Siri respon. Volem distreure’ns, TikTok ho farà per nosaltres. Volem fer treballs, resums, respostes, el ChatGPT està sempre disponible i sempre amable a punt per a nosaltres. No cal aprendre res, no cal saber llegir, no cal entendre, no cal escriure, no cal pensar. Em poso dramàtica, ho sé. Però és que hi ha dies que tot aquest tema de la desfeta cultural, educacional i m’atreviria a dir que personal, em supera. És com si les persones miréssim tant les pantalles que ja no veiéssim res. Potser per això jo, que també soc víctima de les hores perdudes en l’scroll estúpid de contingut superflu, m’arrapo als llibres i a les obres de teatre i a no fer servir ChatGPT. Per tot això i perquè em fa por, ho reconec! Confio poc en aquesta nostra societat que ha de preguntar-ho tot a les màquines, que prefereix el puré al bistec i que no dedica els esforços que cal a educar el futur. És normal que el birret se l’endugui el ChatGPT. Els humans no ens el mereixem.