Setmana de commemoració de grans concerts. De concerts històrics. Seixanta anys del dels Beatles a la Monumental. 1965. Única actuació […]

Assaig de Pau Casals amb la seva orquestra al Palau de la Música l'estiu de 1936 / foto: Carlos Pérez de Rozas (Arxiu Fotogràfic de Barcelona) Setmana de commemoració de grans concerts. De concerts històrics. Seixanta anys del dels Beatles a la Monumental. 1965. Única actuació dels de Liverpool a Barcelona. “¡La atracción más famosa del mundo!”. Així el publicitaven. I els Sirex, de teloners. Cinquanta anys del Canet Rock. 1975. L’icònic festival del Pla d’en Sala. La Dharma, la Plateria, els Comediants, Jaume Sisa, Maria del Mar Bonet, Oriol Tramvia i Pau Riba, entre molts d’altres. Dotze hores de música. I un impacte social i cultural extraordinari. I, ara, 40 anys del d’en Llach al Camp del Barça. Sis de juliol de 1985. Cent mil persones van omplir el Camp Nou. Segurament, el concert més multitudinari de la música catalana. El primer concert que es feia mai a l’estadi blaugrana. I una nit històrica per al catalanisme. “Som una nació!”, el crit més repetit, entre cançó i cançó, d’un concert inoblidable, del qual va sortir un disc imprescindible. Però divendres vinent és 18 de juliol. El dia del cop d’estat franquista. El dia de l’esclat de la Guerra Civil. I el dia de commemorar un altre concert. 1936. Palau de la Música Catalana. Últim assaig. L’endemà, el dia 19 de juliol, havia de començar l’Olimpíada Popular, una mena de jocs esportius alternatius. La idea havia sorgit de l’oposició global als Jocs Olímpics de Berlín d’aquell any, que organitzava l’Alemanya nazi. L’Olimpíada Popular havia de ser una mena de contraolimpíada antifeixista. I entre els actes d’inauguració de l’Olimpíada Popular, l’Orquestra Pau Casals, l’Orfeó Gracienc i la soprano Conxita Badia havien d’interpretar la Novena de Beethoven al Teatre Grec. A mig assaig, a Pau Casals li arriba un missatge del conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol. Li anuncia la revolta militar i la cancel·lació del concert. També li demana que aturin l’assaig i que els músics se’n vagin cap a casa. Abans de marxar i com a comiat, Pau Casals demana als músics de tocar el tram final de la composició. El quart moviment. Tothom el coneix. Sens dubte, un dels moviments més transcendents i populars de la història de la música: l’Himne a l’alegria. I Beethoven sona emotiu al Palau. Anys després, Pau Casals va explicar el moment: “Les llàgrimes no em van deixar veure les notes. Em vaig acomiadar dels meus amics i els vaig dir: ‘Arribarà el dia que la pau tornarà al nostre país i aquell dia tocarem la Novena.” Casals va marxar a l’exili. Amb els músics de la seva orquestra mai no van tornar a tocar plegats. I avui, pràcticament 90 anys després, està bé recordar aquell concert que, malauradament, mai no es va poder fer.

Setmana de commemoració de grans concerts. De concerts històrics. Seixanta anys del dels Beatles a la Monumental. 1965. Única actuació […]

La Novena