Les festes de Nadal ens deixen en el seu recorregut una estela d'esperança

Sempre he admirat aquella gent que té o aparenta seguretat en tot allò que fa. De fet, tinc conegudes algunes persones que, per aquest fet, admiro i em causen respecte. Són d’aquella gent que comuniquen constant fermesa i consistència, tot i que tal vegada semblen poc permeables a nous punts de vista. La pregunta que em faig per dins –sempre que les tinc davant– és si alguna vegada dubten d’ells mateixos o si són capaces de ponderar totes les variables possibles a l’hora d’escollir i decidir o, simplement, si no les contemplen i just actuen. També em pregunto si aquesta aparença és una cuirassa o bé una forma d’auto-justificació o un senyal d’autoconfiança o un tret característic de la seva forma de ser. Sigui com sigui, no és el meu cas: jo soc un cagadubtes. De fet, per prendre una decisió necessito molt temps de maduració, de valoració i de ponderació. Necessito recollir tanta informació com pugui, hi dedico temps. Però quan sembla que ja hi és tot, que contemplo totes les variables, a la fi prenc una decisió emocional. Em vencen els sentiments, les emocions, aquella mena de vibració interior que no té explicació ni prova possible, però que m’arrossega. Alguns en diuen un sisè sentit, d’altres, la veu interior, la intuïció o simplement un batec. Per a mi no té nom, és simplement un misteri, però un misteri present que em guia i em tiba pels camins de la incertesa. I en tant que imponderable, la manera com assumim la incertesa ens transforma en el que som. Igual que hi ha qui en la fermesa i en la determinació hi posa l’esperança –i això l’honora– tal com declarava Jordi Cuixart en una entrevista l’agost d’enguany any des de la presó de Lledoners: “...amb la mateixa determinació de sempre i esperant la sentència del judici del procés, amb molta fermesa i amb una disposició absoluta a passar-me molts anys a la presó.” Si bé és cert que la fermesa i la seguretat són sinònims, també ho és la determinació. Però aquesta última la prenc com una conseqüència o bé com una actitud en lloc d’una característica de la personalitat. D’aquesta, de determinació, en tinc... O bé m’ho crec! És temps de Nadal. I Nadal és simbòlicament una època de generació, de gènesi. No obstant això, alguns l’han vestit de progressisme o de laïcisme, celebrem l’advent amb la fe i l’esperança i els desitjos generalitzats que allò que ha de venir sigui millor, pròsper i esplèndid. Per a molts, les de Nadal són festes rutinàries, costumistes i mercantilistes. També ho és de celebracions acostumades i tradicionals, de bons desitjos. I també de reflexió i de canvi. Amb el Cap d’Any, amb la seva revetlla o els dies de llums i de colors, de loteria i de grossa, hom s’omple d’esperança. Sembla que el cicle hagi de canviar i potser també la tendència de la nostra vida. Les festes de Nadal són igualment moments de malenconia, de records, de moments perduts, però ens deixen en el seu recorregut una estela d’esperança. En aquesta esperança hi trobem l’essència i la màgia, sobretot en els dies previs, els dies d’advent. El futur inesperat, el final sorprenent, la circumstància benvinguda, tot aquell esdevenir fet present i del qual res ni ningú no en pot faronejar l’autoria més que un arquitecte universal. En versos de Miquel Martí i Pol: “Potser Nadal és que tothom es digui/ a si mateix i en veu molt baixa el nom/ de cada cosa, mastegant els mots/ amb molta cura, per tal de percebre’n/ tot el sabor, tota la consistència./ Potser és reposar els ulls en els objectes/ quotidians, per descobrir amb sorpresa/ que ni sabem com són de tant mirar-los./ Potser és un sentiment, una tendresa/ que s’empara de tot; potser un somriure/ inesperat en una cantonada./ I potser és tot això i, a més, la força/ per reprendre el camí de cada dia/ quan el misteri s’ha esvanit, i tot/ torna a ser trist, i llunyà, i difícil.” Des del refugi d’aquestes línies, des del racó d’aquesta publicació que m’obre els seus porticons cada 15 dies, des de ja fa dos anys, per compartir i fer extensiva tota aquesta desendreçada informació que volta pel meu cervell, us desitjo que el misteri mai no s’esvaeixi, que tingueu unes molt bones festes nadalenques i tot el millor possible per a l’any vinent. Amb l’esperança que el vostre succeir sigui a la vegada una contribució definitiva a la millora comuna i que sigueu sempre decisius portadors de benaurança pels qui us envolten.

Les festes de Nadal ens deixen en el seu recorregut una estela d'esperança

Determinat advent