Hi ha coses que costen tant, que sempre van passant de llista a llista

Heu fet mai una llista de totes les coses que teniu per fer i hi heu posat coses fàcils i també aquella cosa que no voleu fer mai però que sabeu que està pendent i que, encara que fa molta, molta, molta mandra i costa molt, molt i molt de fer, s’ha d’acabar fent? Ja sabeu què vull dir: quedar amb l’ex per organitzar coses dels fills, fer l’Excel de control de despeses, ordenar el calaix dels mitjons, anar a votar altre cop el dia 10… No ho sé… Ja m’enteneu: coses així. Suposo que llistes d’aquestes se’n fan a tots els nivells. Les dec fer jo i les deuen fer també els caps de govern del país. I vosaltres, també. Jo la faig sovint, aquesta llista. M’agrada apuntar-me les coses pendents i encara m’agrada més quan les puc tatxar, feliç, de la llista, amb doble satisfacció. Hi ha coses, però, que vaig passant de llista a llista i que esdevenen la feina inacabada, el camí de Sísif, l’etern retorn… Endreçar el calaix dels mitjons, per exemple. Tinc mitjons que no em poso mai, que els guardo des de fa anys, alguns sense estrenar, fins i tot. I quan és l’hora de posar-me els mitjons al matí el que faig és estrenar-ne, agafar de l’últim paquet que vaig comprar –que sempre en compro– perquè ja sé que no suporto remenar el calaix dels mitjons i així vaig fent gran el problema: més mitjons, menys espai, més caos… i llistes i llistes que comencen sempre igual: endreçar el calaix dels mitjons. Hi ha coses que fan mandra, que atempten contra la nostra idea d’aprofitar el temps, contra la nostra idea de vida. Hem de perdre el temps endreçant el calaix dels mitjons o és preferible agafar-ne tot el contingut –i quan dic tot, vull dir tot– i fotre’l en una bossa per dur-la a Humana o a Càritas i començar de nou amb el calaix buit i l’ànim net? No atempta això, d’altra banda, contra les lleis del reaprofitament? Contra les lleis de mirar d’arreglar les coses? Contra les lleis de trobar un punt mig? Del no perdre els papers? Digueu-ne endreçar el calaix dels mitjons, digueu-ne pactar una entesa amb Espanya. Hi ha coses que costen tant, que sempre van passant de llista a llista, a la meva llista o a les dels presidents del govern d’aquí i d’allà, que sempre et debats entre el que diu el seny i el que diu la rauxa, que no saps mai què fer i et quedes immòbil, expectant, esperant la propera llista. Mireu: jo i el meu calaix de mitjons no afectem ningú, només a mi i als meus peus, però els nostres polítics no poden fer el mateix amb el tema Espanya-Catalunya. Nosaltres i els nostres problemes no podem ser mitjons que no s’han posat mai i que fan mandra.

Hi ha coses que costen tant, que sempre van passant de llista a llista

El calaix dels mitjons