L’esperit de ciutadania s’educa, com tot. Per això cal un projecte educatiu de ciutat potent i atrevit

A El derecho a la ciudad (Península, 1969) Henri Lefebvre plantejava, des d’una visió marxista, la urgència de canvis substancials per revertir el deteriorament humà i urbà que aleshores ja patien moltes ciutats, destrossades per l’economia capitalista. Després molts autors –sovint sense raó però amb moltes raons– han volgut rebatre les seves tesis. Ningú no hauria de negar aquesta: “Cal que sigui el ciutadà l’element principal de la ciutat.” O aquesta altra: “El dret a la ciutat és el dret a transformar-la i no només…