T'has fet gran quan, simplement, tens clar que cal que tot s'acabi perquè torni a començar

la vida és, simplement, això: estar vius i que tot torni a començar / foto: Dávid Kótai “Després de mil històries, / al setembre ens hem plantat. / I és que és una putada / que es faci fosc tan aviat. / I si tenim molt a perdre? / I si no ens tornem a veure? / No em diguis que això s’ha acabat. / Que no s’acabi, / que no s’acabi / l’estiu.” Figa Flawas. Ha estat la cançó de l’estiu. Aquesta o bé aquesta altra: “No en vull saber res. / Intento no creuar-te la mirada. / No em crec històries inventades. / De tu, ja no em puc creure res.” Coti x Coti, dels The Tyets. L’estiu inspira sempre. Grans cançons. Les que més m’agraden. Una: En s’estiu, d’Antònia Font, que diu: “Com si res passen ses hores, / encenc un cigarret, / res d’aquest món no m’importa. / Jo només vull ser un trosset / de natura en miniatura. / Me fondré davall ses ones / com un glop d’aiguardent.” Dues: Cauen les estrelles, d’El Petit de Ca l’Eril. És genial: “Totes les coses que han passat, / totes les vides que hi ha en tu, / milions d’històries s’han perdut, / com les estrelles que han caigut. / Només espero el meu destí, / tantes coses per descobrir. / Milers de vides que he perdut / milers de vides que he viscut. / I no ho sé.” I tres: Estiu, de Zoo: “El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius. / Volen que venga el discurs que venc, que no qüestione.” I em pregunto i pregunto: què no voldríem que s’acabés mai? I què és allò que sí que voldríem que s’acabés. I amb els anys, és clar, la llista s’amplia. I es modifica. Perquè primer no volem que s’acabi l’estiu, ni que es faci de dia. No volem que s’acabi el concert de plaça, ni el viatge de final de curs. I volem que s’acabi l’escola. I comencin les vacances. I volem que comenci la uni. I, quan hi som, ja volem que s’acabi. I desitgem una feina. I quan la tenim, ens qüestionem si és, realment, la que volíem. I desitgem tenir fills. I quan són petits, ja els volem grans. I quan són grans, enyorem tenir-los a la falda. I quan fa calor, volem fresqueta i un foc encès. I quan la rasca colla busquem el sol i recordem els dies d’estiu, els sopars eterns i la sal dl mar. Perquè quan som petits volem ser grans. I quan som grans, enyorem la joventut i la infantesa. I, amb els anys, t’adones que t’has fet gran quan, simplement, tens clar que cal que tot s’acabi perquè torni a començar. I vols només que cada dia puguem veure un trosset de natura en miniatura. Vols que torni a eixir el sol i soni la ràdio, que amb el crit “Bon dia Catalunya!” ens recorda, cada matí, que avui és dilluns, dimarts, dimecres, dijous o divendres i que la vida és, simplement, això: estar vius i que tot torni a començar per poder tornar a viure milers de vides que encara, avui, no coneixem.