Els homes –alguns– alliçonen quan parlen

Soc dona i els homes m’expliquen coses. Ho fan amb un to entre paternalista i pedagògic. Sobretot, paternalista. Va, no comenceu ja dient que exagero i que #notallmen i que especifiqui perquè, dit així, sona molt general. Creieu-me. Confieu en mi que ja portem molts articles compartits i ja sabeu que no dic mentides. Els homes –alguns– alliçonen quan parlen. Quan parlen als homes, no ho sé del tot. Però quan parlen amb dones, sí. Ens diuen el que hem de fer, com ho hem de fer, si ens en sortirem o no, com fer marxa enrere amb el cotxe i com ens aniran millor les coses. Ho fan a la feina, al carrer, mentre vas conduint i per Whatsapp; i no és una qüestió subtil, sinó òbvia, amb un cert aire pedagògic, paternal, tutoritzador, alliçonador, entre tendre i maleducat. L’altre dia un d’aquests homes que m’expliquen coses em deia que un tema plantejat professional no sortiria bé. Ell és expert en una part de la matèria que debatíem i jo, en una altra part. Li vaig demanar ajuda fa temps i em va dir que m’espavilés, que tenia feina. Ho vaig fer i vaig decidir coses. Però ara resultava que les meves decisions –sustentades en normatives– no li semblen bé. Em va dir que no ho podia fer i, quan li vaig esgrimir totes les raons per les quals sí que ho podia fer, em va dir que ell no m’havia dit que no ho podia fer, sinó que no ho podia fer sola, que demanés ajuda. Perquè sí que ho podia fer, és clar, però si algú, especialment un home com ell, m’ajudava. El que no podia, segur, és sola. Aquests homes –sí, sí, oh, d’acord, no tots els homes del món– ja els sembla bé que el feminisme ens vagi deixant fer coses a les dones, però recordant que són ells els que ens les deixen fer i ens poden ajudar a fer-les millor, perquè –és clar que sí– ells sí que en saben. Més. De tot. El meu home em diu com he de conduir, li surt espontani. I en parlem sovint, de per què creu que no sé conduir soleta. Al senyor del carrer que sempre intenta dir-me fins on puc recular el cotxe quan aparco també li surt espontani. I al de la feina, igual. I quan els paro els peus el que els ve al cap és que soc enfadosa (o alguna cosa pitjor, ja sabeu quines). Com a vosaltres que ara us reconeixeu donant consells per aparcar o recomanant rutes o corregint-nos o dient-nos que no, que no podrem. Però no és que sigui borde, és que si fos un home no m’ho diríeu. I, sincerament, és molt esgotador que els homes t’expliquin coses. Però molt.

Els homes –alguns– alliçonen quan parlen

Els homes m’expliquen coses