A la dècada dels setanta una parella de persones de mitjana edat que en aquella època ens semblaven molt grans, van ficar-se a la llar dels catalans gràcies a la sèrie Els Roper, originalment titulats George & Mildred

Que Ripoll no tingués accés a l’UHF fins ben entrada la dècada dels vuitanta, va afavorir béns que per mal vingueren. Si no t’agradava la programació que feien al primer canal, sempre tenies l’opció de llegir còmics o llibres, o bé escoltar la ràdio i deixar volar la imaginació, que tampoc és una pràctica que tinguem gaire apamada. Llavors va arribar el vídeo, i un bon dia es van alinear els astres i també vam sintonitzar el segon canal, que de fet era com el primer de dolent, però com a mínim feien Benny Hill per riure, i La Clave, que amb 12 anys era el millor remei contra l’insomni. A la dècada dels setanta una parella de persones de mitjana edat que en aquella època ens semblaven molt grans, van ficar-se a la llar dels catalans gràcies a la sèrie Els Roper, originalment titulats George & Mildred. El matrimoni havia aparegut anteriorment en una altra sitcom britànica, Un hombre en casa, on feien el paper de propietaris del pis on vivien uns joves, als quals van acabar superant en popularitat. I d’aquí a l’emancipació, després que Thames Television els procurés un spin-off que va durar sis temporades. La sèrie reprèn George i Mildred estrenant casa a un barri residencial, després que els expropiessin la propietat. El costumisme britànic funcionava com un rellotge de precisió, gràcies a les contínues situacions on George Roper es mostra com un paràsit social amb ínfules de classe treballadora –equiparable a alguns partits similars de la política catalana actual– amb comportaments infantils com ara banyar-se amb el seu aneguet de plàstic, i una empatia inexistent amb la dona, la Mildred. La majoria de diàlegs entre tots dos recorden el gran de cinisme que gastava Groucho Marx amb Margaret Dumont, la seva víctima aristocràtica femenina preferida en el cinema. Els veïns Fourmile, Jeffrey, Ann i el fill Tristram completen una alineació titular on destaquen, és clar, els dos protagonistes principals, Yootha Joyce en el paper de Mildred, i Brian Murphy en el de George. El nefast conservadorisme d’esquerres que abanderant la correcció política està portant-nos a tots plegats cap al precipici polític i social faria complicat que els Roper es poguessin realitzar en l’actualitat. Però afortunadament els tentacles del bonisme no han pogut exterminar encara aquesta sèrie penjada a Youtube en la versió catalana que posteriorment va fer-ne TV3. I ja els aviso que si volen entrar a casa per prendre-me’n els DVD que en guardo, els defensaré armat fins a les orelles. Dilluns, 6 de setembre de 1976 Thames estrena la ‘sitcom’ ‘Els Roper’ a ITV

A la dècada dels setanta una parella de persones de mitjana edat que en aquella època ens semblaven molt grans, van ficar-se a la llar dels catalans gràcies a la sèrie Els Roper, originalment titulats George & Mildred

Els millors minuts de la nostra vida | George i Mildred